A l’entrevista a Steven Spielberg del suplement del Periódico li van preguntar per el futur del cinema. Qui millor que ell per respondre.
-R- Considero que les històries del futur alimentaran el nostre subconscient a través de sensors inocuus. Crec que arribaran directament al cervell i serà com viure una altra vida durant una hora i mitja. La vida d’un altre.
P: Sona sinistre. ¿Li agrada aquesta idea?
R: No. Jo espero que la societat prefereixi compartir aventures amb estranys en la foscor d’una sala. És el que desitjo i somio, que mai deixem enrera l’experiència col·lectiva. Va començar fa molt de temps amb les pintures rupestres, i espero que no desapareixi.
Arrel d’això recomano al director, i també a vosaltres, la novel·la que ens ha fascinat a mi i els meus amics. També agraeixo a l'Alba haver-me-la descobert.
"Imagina un carrer" (2007)
Guillem Sala Lorda
Editorial Empúries
Premi Documenta 2006
Pensem que cada poble, cada comunitat, es nodreix de la inventiva i mitologia popular.
Observant els personatges del nostre carrer, imaginem que potser aquí tots som una mica diferents cada dia, que potser el nostre barri és especial, té quelcom que el fa màgic.
Tots necessitem pensar que el nostre carrer sempre fa baixada.
És veritat, tots els espais cada cop s'assemblen més, i alguns nous vicis, cóm la comoditat, i l’oci, posen la vida social contra les cordes.
Guillem Sala Lorda ha escrit una gran novel·la, una defensa de l’imaginari col·lectiu: un conte de persones que inventen personatges, que fan cada dia un carrer especial per així poder seguir.
