divendres, 26 de setembre del 2014

Andromedia (29)

(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
No sé perquè vaig recordar el Jan, un professor que se'm va quedar les grafies de la mostra escolar. Era mig japonès però molt occidentalitzat. Deia que no m'he les podia pagar, val a dir que era qui més valorava les meves sanefes. Crec que li agradaven molt i d'alguna manera em va ajudar a traçar-les millor, més fines. Era un tipus bohemi aquell, i un xic místic, feia tècniques de relaxació d'aquestes que estaven de moda els seixanta i també traçava grafies de les seves amb pinzell.
Ell em va explicar tot el que sé de la mecànica de les tipografies i no havia tingut ocasió d'aprendre amb l'avi. Em va dir que s'ordenaven en famílies i que totes havien de tenir un estil propi sense deixar de ser les mateixes lletres. Cada tipografia mantenia cert espaiat i certes cotes que limitaven alçada i base. L'univers tipogràfic era fascinant. Centenars d'abecedaris diferents. Tan semblants i tan iguals. Tot això m'inspirava que les lletres son exercits en formació i els fulls camps de batalla per on desfilen. Petits escamots intercanviables i preparats per infinites combinacions entre elles. La linotípia era una maquina que mitjançant tecles escrivies línies de text. Aquesta línia feia de matriu per a plom fos, formant una barretes de que al solidificar-se s'alineaven unes sobre les altres. Les matrius havien de retornar al componedor. Una feina molt feixuga que ens havia estalviar la fotocomposició. El Jan deia que tot canviaria de nou. -les computadores noia-deia- les computadores ho canviaran tot.
I perquè venia tot això? Si, per lo de Andromed, el nom. Andro era un nom molt tipogràfic, com "Garamond"o "Bodoni". Els tipus tenien noms per l'estil, i seguit una abreviació de gruix: bold, demi, light...Vaig decidir dir-li així, Andro medium o Andromed. Un nom de lletra, tot i que a vegades pensava que era el nom de l'habitant d'un planeta llunya o el d'un d'aquells medicaments. Alhora, perquè no dir-ho, era un bon títol. Andromedia.

dijous, 4 de setembre del 2014

Ex-libris 25

Ho a fet i ara el bretolet marxa tot apressat de l’escena del crim. Tot ha durat uns segons. Veure el mur blanc, ningú al carrer i sentir el pes lleuger de la llauna d’spray no acabada del tot. Clinc clinc... Ha deixat anar la bafarada negra sobre la paret expulsant un darrer alè com orgàsmic. Ssssssst....
Se m'en va l'olla, pensa d'ell mateix el bretolet mentre torna a casa encara amb certa excitació. Es tracta de la primera malifeta, l’inici de la seva carrera delictiva. Ai si l'ha vist alguna veïna... El bretolet se sent culpable, es diu que no va fer-ho premeditadament i que es va trobar el pot de pintura però se li escapa el riure d’imaginar-se el propietari del xalet trobant-se allò. És així com succeeix, mig de casualitat. Deixant-se portar pels instints gràfics primaris.
Gràcies a persones com ell i situacions com aquesta que existeix aquesta secció del blog. Ells encara no ho saben però actuen al servei d’Ex-libris. Són els nostres dissenyadors. Creadors d’Aemas.