Andromedia (21)

(HD:Users:Desktop:System)
Una veu en off.

- Oficialment era Industrias Chalaux encara que es deia Indústries Xalaux i la gent ho coneixia per can Xaló. Fundada per la familia Xalaux pels volts de mil vit-cents setanta, fou una gran foneria especialitzada amb aliatges metàl·lics i acers. Se’n té poca informació del principi. La seva primera activitat fou la foneria de columnes, bigues, bancades i estructures arquitectòniques de gran envergadura. Va ser de les primeres fàbriques que van ocupar els terrenys de mar on hi havia el cementiri. El Demià Xalaux fou un gran industrial d’aquells del segle vint. Va adquirir divuit hectàrees vora el mar, i va construir una gran nau enfinestrada de cinc plantes diàfanes vertebrada amb construccions laterals. També va alçar la xemeneia, destruïda l’any trenta-vuit, que havia sigut durant uns anys la mes alta de la zona est. Posteriorment la fàbrica va ser ampliada i es van instal·lar automotors d’electricitat per abastir-la. Es va fer portar d’Anglaterra dues magnífiques grues que van utilitzar-se en la edificació i posteriorment van acabar per integrar-se a l’estructura de la nau central. Tot el procés de construcció es va convertir en un veritable espectacle per la gent d’aquell indret encara no avesada als avenços industrials. Encara ara es recorda. 

Quan l’hereva, la Sra. Xalaux va agafar la direcció l'última dècada de segle, va establir tractes per la fondre de vies de ferrocarril i en va fabricar quilòmetres. Van fabricar també carcasses de vagons comercials, i s’havia aconseguit que els terrenys de la fàbrica disposessin de una terminació de la xarxa ferroviària. Constantment hi passaven i en sortien combois, ja fossin plens o buits. Sovint Venien els enginyers i mecànics de l’estranger, que els muntaven allà mateix i els posaven en circulació - L’Abdó ens ensenya algunes fotografies antigues i documents familiars d’antics treballadors.

Els Referents

22. Pornografisme.
I va arribar el sexe. Bruixot totpoderós que tot ho domina i fa amb tu el que vol. Les seves primeres aparicions no les recordo, vull dir, que les devia rebre però no sorgien efecte. Aleshores era un infant i les referències sexuals no eren gaires en una societat que amb prou feines sortia de tot tipus de repressions i tabús. El referent sexual adult estava associat a les dones rosses, potser per les actrius, les turistes nòrdiques, o potser perquè aquí no hi havien i allò diferent és més preuat. Em costava discernir l’erotisme de la mateixa feminitat, vull dir, si calia representar una subjecte femení, ho feia amb faldilles curtes, melena rossa i ulls molt pintats. Volia dibuixar dones i em sortien putots. No sabia veure cap connotació especial al contacte dels cossos apart de la protecció i l’afecte. Recordo intentar contactar les llengües amb els amics com un repte innocent, però la textures calentes i humides alienes no ens resultaven agradables. Evidentment havia vist cossos despullats a algun "Interviu" o calendari de taller, però meu primer contacte visual de primer ordre va ser a l’escola. Hi havia un nen que a vegades duia exemplars de la revista "Lib" i a l’hora del pati ens ensenyava en confidencialitat fotografies de òrgans sexuals en primer pla. Polles i conys sense retocar i amb tot luxe de detalls i imperfeccions. Els veia com complexos organismes de carn humida. Podeu suposar que aleshores més aviat ens produïa certa repulsió, tot i així les dibuixàvem a la pissarra. Em començava a agradar alguna noia. El fet d’escollir-les em reafirmava. Primer perquè m’agradava com em tractaven, després perquè em feien “gracia” o tenien una cara bonica. Res més.
Els dibuixos, un cop més, van tenir un paper important. Primer crec que va ser un Papus que algun amic dels pares es va deixar al cotxe o al prestatge dels llibres on m’enviaven. Hi sortien dones caricaturitzades de pits exagerats i això semblava que començar a remoure coses. Un dia que no hi eren els seus pares, a casa d’un amic varem veure algun fragment del “Imperio de los sentidos”, que com comprendreu, tampoc em van ajudar gaire a atraurem cap al sexe. Un altre amic ens convidava a veure alguna peli porno a casa seva i els avançats de la classe es masturbaven o ho feien veure. Jo encara no en sabia. Tot i participar en alguns exercicis i rebre consells d’amics, aprendre a masturbar-me va requerir un procés llarg i íntim. A casa no teníem vídeo, així que la meva relació amb les pel·lícules pornogràfiques va ser poca i tardana. El seu visionat requeria de molts condicionants i algun còmplice. Ara, aquelles dificultats em fan gràcia. Avui amb Internet tot és massa fàcil.

Recordo un fet com decisiu: En un quiosc on no hi havia “Roberto Alcazar” el meu pare em va comprar un “Comix Internacional”. Una revista de còmics nova, que estava considerada d’adults.

Incloïa una historieta d’Horacio Altuna on el protagonista s’introduïa en un rodatge porno. El realisme del dibuixant, el seu excel·lent domini del cos femení, les seves noies irreals van fer en mi escarafalls. Inconscientment pensava que aquelles noies existien i això em creava una mica d’ansietat. Aquella cosa a la panxa que ja no te la treus. Imaginàriament parlant, el dibuix és més potent que tot, i afortunadament un còmic no crida l’atenció entre els llençols.

 Havia descobert la paraula erotisme. Des d’aleshores amb l’excusa d’amor al art no em perdia cap còmic de Milo Manara. A casa d’un altre amic, mig amagats tenia alguns exemplars dels clàssics "Playboy" i "Penthouse". Eren fotos fines, tant retocades que podien ser aerografies. Com que em feia vergonya comprar-ne, alguna vegada en robava als quioscs.

Amb el temps vaig anar al llit amb noies de les de carn, temperatura i olors, i la relitat va acabar sent la meva fantasia. Un dia amb la meva parella passejàvem pel Saló del Còmic i varem poder parlar amb Horacio Altuna. No em vaig estar de dir-li que les seves noies em feien patir. Em va respondre que això no tenia sentit quan la noia que m’acompanyava era estupenda. Vet aquí el secret del mestre.