dimecres, 11 de juliol del 2012

Andromedia (7)

(HD:Users:Desktop:System)
Ara ve el primer flashback. Tot es reenfoca i pren un to ocre. Pla general de la nau principal de industries Xalaux. Sobreimprès: 1914. Hi ha tràfec de treballadors amunt i avall, entrant i sortint de innumerables portes i obertures. La fàbrica bull d'activitat i presenta una imatge esplèndida. La gran xemeneia s'alça majestuosa cap al cel i pel capoll exhala fum grogós. Al vell mig de la façana de maó vermell i entre innombrables finestrals hi ha unes grans lletres esgrafiades sobre un immensa vidriera molt treballada. Una gran simetria de motius modernistes en forma de mitja circumferència.
Darrera els seus vidres un homenet mira cap a avinguda Icària per veure arribar el seu propi automòbil. El segueix amb la mirada mentre penetra a la fàbrica per el carreró de mercaderies. El senyor que baixa del cotxe i acomiada al xofer és el meu avi.
Porta, empaquetades amb paper i cordill, les edicions de prova per els catàlegs comercials. Una feina perfecta. Pulcres lamines entintades, numerades i ordenat en fascicles. Estudiades i revisades fins al mil·límetre per ell i el seu equip. El meu avi era editor. Bon dibuixant, componedor, grafista i delineant, dominava tot el que succeïa en un paper.
Havia entrat molt jove d'aprenent a la Neufville, on havia après a fabricar tipografies i planxes de gravats, així com força coneixements de mecànica. Alguns impressors de Gràcia, amics del seu pare, l'havien ajudat  a establir-se amb un company en uns baixos del carrer San Pau i quedar-se amb dues Minerva. Tan sols tenia vint i tres anys i ja tenia la seva pròpia impremta, una bona col·lecció de tipografies i algunes de pròpies. Per pagar-ho tot feia les feines que refusaven els veterans per mal pagades o difícils. Aquests anys devia conèixer l'avia. Em va dir que l'avi passava hores fent targetons per festes o enllaços de famílies de Barcelona, llibrets per a obres de teatre i coses així, moltes vegades amb dibuixos, orles o capitulars que feia ell mateix. Tirades curtes però de gran qualitat. Més endavant va començar a fer publicitat per industrials. Aquesta els portava més hores i dificultats, però per ell era un repte i es pagava molt bé. Van poder comprar una linotípia i van contractar tres operaris, que es passaven el dia netejant peces de les maquines. Dos anys després i a través d'aquests encàrrecs va conèixer el noi Xalaux.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Ex-libris (14)