Va agafar una carpeta amb adhesius i un llibre de darrera la barra, va donar un petó a la tia Elena i vam sortir del bar. El Julià s'excusava que anava una mica atrafegat i que sempre s'enredava en coses, entre la universitat i les associacions de barri. Em va demanar que l'acompanyés a una llibreria per un encàrrec.
Caminàvem ràpid un al costat de l'altra sense mirar-nos, una mica tensos, creuant carrers amples de plantes baixes, cap a una zona d'edificis més alts. Poc a poc ens vam anar relaxant. En un exercici de sinceritat li vaig explicar que jo no treballava gaire, i des de que vaig tornar, havia tingut una vida ociosa. Li vaig voler justificar l'estranya situació en que ens haviem vist però li va treure importància. Em vam quedar mirant la porta de una discoteque que es deia Jovani, on entraven unes noies de cabells despentinats, i va riure sota el nas després de mirar-me. - Va... tu també ets una mica punch, oi?- em va preguntar simpàticament- Al casino faran un de concert d'aquests, aquí també estem a la onda!- va acabar dient.
Arribàvem a l'entorn de la Rambla, una part del barri on estava concentrada la vida social i els comerços. Hi havia arbres i alguns edificis bonics. També hi havia molta més gent que als carrers coneguts, força més dones, que es cridaven entre elles i duien quitxalla, i uns avis que asseguts a un banc es miraven un diari on sortia Cruyff. Era animat allò, i jo cada cop em trobava més a gust.
Industries Xalaux va desencadenar un reguitzell de complicitats immediates. El Julià coneixia la fàbrica. Ell formava part d'un grup de recerca històrica que es reunia en un ateneu i tenien molta informació sobre la indústria local. Els seus amics anomenaven a la fàbrica "Can Xaló" i feia molts anys havia sigut una de les més importants del barri. El Julià la recordava com una mena de dipòsit, tot i no saber si encara ara treballava algú. Quan li vaig parlar de la relació de l'avi amb els propietaris es va excitar, doncs hi havia un membre del seu grup que estava àvid d'informació d'aquella empresa.Vaig pensar de parlar amb la família i rescatar algun dels catàlegs de l'avi. Segur que tindrien interès documents sobre aquell període de temps. Tot plegat, una gran coincidència que va propiciar retrobar-nos un altre dia.
