dimecres, 12 de maig del 2010

Mapa de l'Andromedia


Escric jo. Sóc l'autor del blog i la persona física que coneixeu.
Compartim dos anys a l'Andromedia. Durant aquest temps he intentat publicar dues entrades cada mes, amb la idea de millorar i procurant cometre cada cop menys faltes. Vaig començar amb un text que explicava en línies generals el que volia ser aquest espai. Deia que parlo del que m'agrada i em faig l'interessant. Si cal, pecaré d'egocentrisme i cert intrusisme. Penso fermament que no cal tenir cap aspiració per escriure. No només ha de cuinar qui vol ser cuiner.
Vull tornar a fer aquella presentació i extendre'm més.
És important que els andromedians llegiu amb atenció aquest "mapa de l'Andromedia". És el manual de utilització, la posologia. Us ajudarà a moure-us pel blog i destriar només allò que us agrada llegir.

He obert diverses seccions, també anomenades etiquetes. Molts dels escrits en tenen una a sota. Teniu la opció de veure tots els texts de una secció en concret o bé fer-ho per la data, a la columna dreta. Aquestes seccions són:"Els Referents", "Ètica de l'estètica", "Rapsòdia", "Ex-libris", "Andromedia", i una de nova "Dibuixos elèctrics". Després és clar, hi ha tota la resta d'escrits com aquest mateix, que no tenen etiqueta.
D'alguna manera, la gràcia del blog és la possibilitat de llegir des de comentaris del que faig fins a coses inventades. Escrits seriosos i d'altres que m'agrada anomenar "palles mentals".
És important diferenciar aquests dos nivells de expressió en els que es divideix el blog, i que anomeno Terra i Aigua.

(TERRA) En el primer grup escric sobre mi. Intento escriure simple i de forma amena per fer-me entendre. En aquest grup hi trobem:

Tots els escrits sense etiqueta. Coses de la meva vida, coses que sé, he vist o he fet. Intento parlar des de l'actualitat. Posaré alguna fotografia.
Els Referents. Petita autobiografia a través dels meus referents artístics i pop. Un inventari de les influències, mites i icones generacionals.
Ètica de l'estètica. Allò que veig i no m'agrada. Urbanisme i opinió. Crítica estètica lleugera entre la mala llet i el bon humor.

(AIGUA) L'altre grup té un aire molt més lliure i arrisco una mica. Escric el que vull i el que invento. És probable que a vegades no s'entengui gairebé res del que dic, encara que no és la meva intenció. Publico i comento coses que he creat, però ho faig a mode d'assaigs pujolsians i surrealistes amb cert toc d'autoparodia. A vegades poso texts d'altres. Un espai en evolució i canviant que sempre tinc a mitges. Us recomano que d'aquí no us ho cregueu tot. Hi trobem:

Dibuixos elèctrics.
Comentaris breus d'alguns del meus dibuixos ràpids. Autocrítica anti-artística. Psicoanàlisi i semiòtica.
Ex-libris. En cerca del ex-libris perdut. Andropologia gràfica. Disseny i tipografia. La meva col·lecció d'aemas.
Rapsòdia. Aquesta secció no té futur i esta destinada a esgotar-se en breu. Versos i poesia anderground, performanced i hip-hop.
Andromedia. Un univers imaginari. Una porta oberta a l'interior. Un hangar ple de coses. Una vida feta de retalls. El món de l'Andromed, la natura del qual cal anar descobrint per un mateix.

dilluns, 3 de maig del 2010

Dibuixos elèctrics


Vaig escoltar un entès a la radio que deia que la quitxalla dibuixen sense saber el què, i ho van decidint mentre ho fan. Té tota la raó. Fa uns anys, vaig dibuixar això. Intentava fer un dibuix de nen, però és clar, per això, hauria de ser completament innocent i evitar preconcebre res. Aquesta innocència la vaig intentar substituir per la velocitat, de manera que no tingués temps de pensar el que volia dibuixar. No sé si ho vaig aconseguir.
El resultat és aquesta postal tant naïf . Ho vaig signar "la casita de campo", que en castellà queda més cursi. El podria acolorir vistosament amb Photoshop, i potser serviria per decorar una botiga de nens pija, però millor el deixo així, tal com el vaig parir. Hi ha molts dels elements infantils que ens remet la vida rural quan no la coneixem. Una visió massa idíl·lica, que a vegades encara conservem: un lloc on sempre fa bon dia, el camí porta a la cuina i una vaca remena el cul. (ingenus!)