dissabte, 19 de desembre del 2015

Vida i obra de Simon Würfel (Segona part)

En un principi Simon Würfel rep una ajuda econòmica del seu oncle, cosa que li permet compaginar els estudis amb una feina de delineant comercial a la mateixa ciutat de Hassel.
En la distància, explota creativament i davant els professors de la Werkakademie apareix un jove intel·ligent i aplicat alhora que cínic i divertit.
"Simon passava una època precària i reflexiva, però crec que molt positiva. Ens escrivia explicant-nos coses d'Alemanya. Deia que anava a dormir d'hora, aprenia la llengua i llegia molt. Per altra banda, deia tenir certa vida social i fins i tot una companya. Jo no sabia que creure'm. Encara que fos per escrit parlava com mai ho havia fet. Mantenia un cert sarcasme i aquell sentit de l'humor propi. Se'l veia content i això era l'important" (Elrike Würfel)
Es suposa que durant aquells anys ja comença a escriure la seva tesi: "
"Freizeit-Religion" (La religió de l'esbarjo) on ja s'intuïa el seu imaginari. En els seus textos glosava les sessions de psicoanàlisi entre un suposat doctor Meister i el subjecte Otto B, personalitats imaginaries tot i ser presentades com a reals.
Presentava l'hedonisme i l'anhel sensorial com a quelcom que allunyava l'esperit de l'ordre i presentava la dualitat entre disciplina i el plaer, el treball i oci. En els seus primers escrits desgrana una mena de teoria on intenta racionalitzar els estats de la ment cap a la seva alliberació a partir d'un sistema tancat. La forma de representar-ho graficament en un taulell de colors va fascinar als acadèmics a Kassel, que el van proposar sense èxit pel certamen Documenta l'any 1959.
"Würfel parlava sense pudor del sexe i amor com coses diferents, i de la influència del menjar i el beure a l'articular alguns discursos. Els seus plantejaments transgredien la moralitat d'aleshores, tenien quelcom de provocador. El que pretenia Simon Würfel era convertir el plaer en ciència" (Pitt Moog)
Amb tan sols trenta-un anys, fou nomenat professor de l'acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants. L'any seguent assisteix al Primer Festival Fluxus celebrat en Wiesbaden i a partir d'aquell moment el seu interès per aquest moviment internacional el porta a participar i experimentar en el camp del happening.
Würfel obre un període de reflexió i de lluita per a assolir la possibilitat d'una creació artístico-filosòfica independent, al marge dels interessos comercials.
De fet, les seves activitats no es podien adscriure a una tendència concreta i determinada de l'art modern per bé que prenia coses de moltes d'elles. Les seves creacions anaven estretament aparellades a la seva condició d'agitador intel·lectual.
La seva postura obertament avantguardista al camp de la teoria filosòfica i religiosa el va fer desenvolupar un sistema teòric que ordenava els processos cap a la cerca dels plaers vitals. Mantenia l'argument que l'únic canal per fer-la entendre transcendia les simples paraules i la síntesi teòrica. Calia fer-la experimentar a través de la pràctica i la mateixa vivència. A través de l' Experiència. El teatre s'hauria de convertir el vehicle, el canal idoni amb el qual transmetre la seva idea.
La seva teoria de "les coses grans" que ja va començar a concebre a Europa l'any 1959 amb "Freizeit-Religion" articula la totalitat a partir de quatre pilars. Sexe, art, amor i drogues. Quatre divinitats que s'associaven a tot. La quadratura del cercle.
Va començar interessar-se pel disseny gràfic i la publicitat en la doble variant de nou camp d'expressió artística i com a element representatiu de la cultura de masses. És en aquest moment quan per tal de materialitzar al ser particular ritus iniciàtic fabrica els primers prototips de la"roulette", una roda giratòria orientada a l'espectador que es convertirà més endavant en el protagonista del seu espectacle. Aquesta roda dividida en quatre quarts seria el taulell on es jugaria la seva partida vital.
"Tenia una certa fixació cabalística amb el número quatre, deia que era un nombre present arreu, que hi havia quatre colors, quatre estacions, quatre estats de la matèria, i que en quatre s'havia decidit dividir el món. Aquesta fixació va arribar al punt de voler prescindir del cinquè component de la companyia quan va decidir treballar amb ells" (Pitt Moog)
El primer prototip de "la Roulette" feia metre i mig aproximadament. Era una roda giratòria semblant a un rellotge inspirada en els jocs d'atzar. Barreja de ruleta i rellotge, estava realitzada amb una estructura de fusta i combinacions desplegables que li permetia canviar d'aparença.
"- Va invertir forces, diners i esforços en tot allò. La base de l'estructura era la d'un rellotge gegantí que provenia de Montparnasse, em sembla recordar.
Estava una mica envellit, però conservava l'estructura originaria, tots els mecanismes i engranatges... Calia transportar-lo en camió!"(Pitt Moog)
Durant aquest projecte fa amistat amb alguns components del Grop Fluxus, i aquesta relació propicia inspiradors viatges a Estats Units, potser això va empènyer a Simon a decidir-se per la seva tercera gran migració, aquest cop a l'altra banda de l'oceà.
June Paik el convidava sovint al seu taller per ajudar-lo a treballar en "La Roulette". Entre 1969 i 1970 va estar treballant en el que seria el model definitiu, molt més ambiciós que les anteriors, a l'efecte giratori, i moviments estaven mecanitzats i s'incorporava tecnologia que et permetia vistosos jocs de llums i retro-projeccions.

dijous, 10 de desembre del 2015

Andromedia (43)

(HD:Users:Desktop:System)
A la tercera planta hi havia els estudis que ocupaven els enginyers, on més hores hi havia passat el nen Xalaux. Era un lloc sorprenent on hi guardaven mostres i prototips. Sovint convidava a l’avi a visitar-los tot passejant entre màquines esventrades, taulers i lleixes. El senyor Xalaux assenyalava petits ginys mecànics molt divertits, com mans de fusta mòbils, petites màquines de cinema o un ninot de mida natural. Objectes vinculats a la seva infància. En una sala enrajolada i força més neta, hi havia els estudis de plànols. Allà li va presentar alguns membres de l’equip d’enginyers. Eren cervellets que sempre voltaven amb papers. Els obrers de la fàbrica es referien a ells com “els de dalt”. Els veien com a privilegiats, puix que vestien nets i vivien a l’Eixample, però estaven sotmesos a una forta pressió i a l'igual que ells només feien que treballar. Eren homes pàl·lids que pensaven molt i dormien poc. Alguns es van fer amics de l'avi, i quan el senyor Xalaux estava al despatx, els més veterans li parlaven d’ell. De petit, els ulls curiosos del nen Xalaux ho devoraven tot. Potser per tenir-lo entretingut, potser perquè era fill dels amos, van instal·lar pràcticament per ell una gran maqueta de tren on hi va passar moltes hores. Tot i no funcionar el trenet, el diorama encara hi era i una colla de figures de plom s’amagava pels seus racons.
En el moment que apareixia el Xalaux, els enginyers, molt discretament, els deixaven sols i l'avi acompanyava el pas de l'industrial, sempre una mica coix, com si fos garrell.
- Hi ha problemes, senyor Xalaux, no m'hen en surto amb els tipus. Es fonen massa d’hora, ja sap, les distàncies entre els punts…
- Massa calor.
- Si, efectivament. Massa calor. Ja he provat amb la proporció de l’antimoni però… Res.
-No et preocupis per això, crec que tinc la solució- Va dir taxatiu Xalaux i tot seguit es va quedar mirant meditatiu per un dels finestrals, com enumerant mentalment les noves xemeneies que cada cop més, s’alçaven al barri de Poblenou.