(HD:Users:Desktop:System)
A la tercera planta hi havia
els estudis que ocupaven els enginyers, on més hores hi havia passat el
nen Xalaux. Era un lloc sorprenent on hi guardaven mostres i
prototips. Sovint convidava a l’avi a visitar-los tot passejant entre màquines
esventrades, taulers i lleixes. El senyor Xalaux assenyalava petits
ginys mecànics molt divertits, com mans de fusta mòbils, petites màquines de
cinema o un ninot de mida natural. Objectes vinculats a la seva infància. En
una sala enrajolada i força més neta, hi havia els estudis de plànols. Allà li
va presentar alguns membres de l’equip d’enginyers. Eren cervellets que sempre
voltaven amb papers. Els obrers de la fàbrica es referien a ells com “els de
dalt”. Els veien com a privilegiats, puix que vestien nets i vivien a
l’Eixample, però estaven sotmesos a una forta pressió i a l'igual que ells
només feien que treballar. Eren homes pàl·lids que pensaven molt i dormien poc.
Alguns es van fer amics de l'avi, i quan el senyor Xalaux estava al
despatx, els més veterans li parlaven d’ell. De petit, els ulls curiosos del
nen Xalaux ho devoraven tot. Potser per tenir-lo entretingut, potser
perquè era fill dels amos, van instal·lar pràcticament per ell una gran maqueta
de tren on hi va passar moltes hores. Tot i no funcionar
el trenet, el diorama encara hi era i una colla de figures de plom s’amagava
pels seus racons.
En el moment que apareixia el Xalaux, els enginyers, molt discretament,
els deixaven sols i l'avi acompanyava el pas de l'industrial, sempre una mica
coix, com si fos garrell.
- Hi ha problemes, senyor Xalaux, no m'hen en surto amb els tipus. Es fonen massa d’hora, ja sap, les distàncies entre els punts…
- Massa calor.
- Si, efectivament. Massa calor. Ja he provat amb la proporció de l’antimoni però… Res.
-No et preocupis per això, crec que tinc la solució- Va dir taxatiu Xalaux i tot seguit es va quedar mirant meditatiu per un dels finestrals, com enumerant mentalment les noves xemeneies que cada cop més, s’alçaven al barri de Poblenou.
- Hi ha problemes, senyor Xalaux, no m'hen en surto amb els tipus. Es fonen massa d’hora, ja sap, les distàncies entre els punts…
- Massa calor.
- Si, efectivament. Massa calor. Ja he provat amb la proporció de l’antimoni però… Res.
-No et preocupis per això, crec que tinc la solució- Va dir taxatiu Xalaux i tot seguit es va quedar mirant meditatiu per un dels finestrals, com enumerant mentalment les noves xemeneies que cada cop més, s’alçaven al barri de Poblenou.
