dilluns, 31 de gener del 2011

El bidó de Lombana

Hi ha coses que sembla que hagin imprès per a tu. En aquest cas, si més no, per tota la meva generació de principis dels setanta. A tots ells els recomano contemplació i lectura dels tres volums editats de "Papel y plástico" de Oscar Lombana.
Com prologa B. Crespo, les seves pagines produeixen els mateixos efectes que tancar els ulls i inhalar una goma Milan Nata: un viatge en el temps, una petita dosis de nostàlgia, una regressió a la infància i a moltes coses que creiem oblidades.
Oscar Lombana, un de Bilbao, es va dedicar a escriure en un paper tot allò que recordava de quan era petit, des de objectes o dibuixos fins a frases de pel·lícules. Tot coses molt concretes i sintètiques, coses de nens (que no tant de nenes). La veritat, molt semblant al que pretenia fer jo en la primera etapa dels meus Referents.
En aquesta llista hi havia algunes coses personals, com l'amistat amb els gats, però, fins i tot amb les anècdotes que recordava de l'escola, hi reconeixerem records generacionals molt comuns. El que més hi havia inventariat eren evidentment joguines, moltes joguines. Lombana conservava algunes i recordava amb precisió altres que un dia la seva mare va regalar al veï. També recordava tot allò que com molts de nosaltres, va cobdiciar darrera el vidre d'un aparador, en un quiosc, o en un anunci de tele.
Devia disposar de la complicitat dels amics d'infància i de algun col·leccionista, però cal destacar la recerca amb Mariona Boulander, llibretera de còmics i la col·laboració de Tomas Pla del Museu de la joguina de St. Feliu de Guíxols. Aquestes persones el van muntar a la màquina del temps que va permetre-li tornar a veure vells amics, sentir la seva olor, agafar-los i retratar-los.
Aixi va sorgir un primer llibre, que posteriorment es va convertir en els tres volums de "Papel y plástico" de l'editorial Astiberri.
La llista desordenada de Lombana ens passeja per unes pagines de estil naïf en les que predominen les imatges disposades caòticament, com si Lombana hagués bolcat el bidó buit de Colón on guardava les joguines. Una edició cent per cent Pop.
És clar que el món infantil ha canviat molt l'ultim quart de segle. La nostra fou la primera generació consumista i malcriada. Les joguines, cromos, còmics i series de televisió, es varen convertir en els nostres primers objectes de desig materialista. Tots aquests productes infantils, i la forma que tenien de vendre'ns-els, són els autèntics protagonistes dels llibres.
En ells es fa evident l'evolució ètica i estètica al dirigir-nos als nens i nenes; Cal reconèixer que s'ha millorat tot i ser víctimes del políticament correcte. El Madelman submarinista, el Geyper man amb accessoris, els Airgam boy, el Big Jim, els soldadets d'Star Wars, el He-man de cintura giratòria...eren joves, forts i equipats. Tot i que no sempre eren soldats, eren superhomes de cossos d'elit sempre preparats per a l'acció. Tot plegat, d'una iconografia ara ja casposa, rancia i ultra-sexista que es prolongaria els vuitanta fins acabar a les últimes pel·lícules del Stallone.