dissabte, 31 de gener del 2009

Ex-libris (1)


Un ex-libris és un petit gravat o impressió artesanal que serveix com segell personal, i s'enganxa rera les tapes dels llibres.
Vull mostrar la recerca per la forma que m'identifica.
Durant temps he buscat una grafia que uneixi una A i una M.
A partir de múltiples esbossos i variacions m'he submergit en les infinites possibilitats de aquestes dues lletres. Amb les meves aemas faig un viatge pel disseny gràfic des del principi dels temps, i descobreixo quelcom d'ancestral.

dilluns, 19 de gener del 2009

l'accent màgic


A l'àrea metropolitana de Barcelona la situació lingüística és ben peculiar, doncs juguem constantment amb la utilització del català i el castellà. En qualsevol iniciativa empresarial, i alhora de triar un nom referencial, molts empresaris catalans opten per un nom en català. No és tan obvi, molts d'altres pateixen un gran dilema.
Per estar bé amb tothom, recòrren a denominacions compostes i estranyes, algunes d'arrel llatina. Seria el cas de "Mercabarna","El Fòrum"," 22 arroba", o tants noms compostos de fires i congressos. Noms rars vaja...
Però aleshores, arriben "los creativos", els directors de marketing, les ments pensants de la publicitat, que són més llestos que els demés.
Pensen: com ambdós llengües són llatines i tenen moltes paraules semblants, perquè no anomenem el producte amb un mot sintàxia o fonèticament igual en català i en castellà? D'aquí ve el nom de molts centres comercials: Glòries, La Maquinista, La Roca, Diagonal Mar, Gran Via 2 o Las Arenas.
Últimament , aquests grans cervells, van més enllà, i pensen: més internacional encara és l'anglès, i resulta que té alguna paraula semblant al català . Per què no les incloem al poti-poti? Tan amb anglès com en castellà es fa molt entenedor "parc central" o "port olímpic". Aquí arribem a l'exemple que dóna nom a aquest post .
La Penya de Badalona ha obert un centre comercial, el Màgic Badalona. Màgic és una expressió força associada al bàsquet, per allò dels malabarismes i el Magic Johnson. Quan entra la gent del bàsquet es va proposar el nom sospito que es va fer en català, però a última hora, i com qui no vol la cosa, ve un d'aquests creatius i treu l'accent.
Com sabeu els catalans som uns torracollons, no en deixem passar una, i a Badalona, són molt de la penya (amb ny). Aquest afer va provocar una reivindicació de socis i veïns per la catalanització del nom, fins que el centre comercial va aturar la campanya per tal de rectificar en tota la publicitat.
Als dissenyadors se'ls gira feina i també als retolistes:
al anar a instal·lar el gran accent metàl·lic al rètol de la façana, es van adonar que havien fet un accent tancat. És clar.