dissabte, 26 de març del 2016
dijous, 3 de març del 2016
Andromedia (46)
És així com em veus?
- Sé com ets, una combinació de signes i punts. És impossible que llegeixis el que posa.
–Tu saps com em veus però no saps què sóc. Estem parells.- Es va aixecar i va començar a parlant tot intentant resseguir les meves lletres.
Formo part d'una societat que ha existit des de sempre en un lloc diferent del vostre. Ens reclutaven per sons. Es tractava de marcar les coses, deixar empremta visible per determinar el que era de cadascú. Érem un cos d'ordre, enregistradors de territoris. Posàvem nom a les coses. Dèiem què és què. Van multiplicar-nos i reproduir-nos tot fer-nos semblants, però a poc a poc anàrem organitzant-nos entre nosaltres. Ens ajuntàvem en escamots de tres quatre o cinc individus. Vam fer-nos guardians dels vostres records. Si sabeu el que sou és perquè nosaltres som. Ens feien sers excepcionals i únics. Vestíem amb colors i ens feien bonics. Ens van preparar per conquerir el món, arribar a tot arreu. Vam haver d'organitzar-nos en famílies, cadascun amb els nostres codis, érem com equips posicionant-se per un fi. El problema és que sempre mantenim distancies entre nosaltres.
Vaig acabar perdent els meus. Crec que finalment van separar-me, i probablement als altres també. Els veig a tot arreu però no puc tocar-los ni abraçar-los. Em sembla reconèixer ancestres inerts, marcats en el paper com fòssils. Tenien alguna cosa de mi que em feien sentir cada vegada més sol.
Un dia vas arribar tu i vas començar a pintar, en aquell envà d'allà baix, te'n recordes?
- Sé com ets, una combinació de signes i punts. És impossible que llegeixis el que posa.
–Tu saps com em veus però no saps què sóc. Estem parells.- Es va aixecar i va començar a parlant tot intentant resseguir les meves lletres.
Formo part d'una societat que ha existit des de sempre en un lloc diferent del vostre. Ens reclutaven per sons. Es tractava de marcar les coses, deixar empremta visible per determinar el que era de cadascú. Érem un cos d'ordre, enregistradors de territoris. Posàvem nom a les coses. Dèiem què és què. Van multiplicar-nos i reproduir-nos tot fer-nos semblants, però a poc a poc anàrem organitzant-nos entre nosaltres. Ens ajuntàvem en escamots de tres quatre o cinc individus. Vam fer-nos guardians dels vostres records. Si sabeu el que sou és perquè nosaltres som. Ens feien sers excepcionals i únics. Vestíem amb colors i ens feien bonics. Ens van preparar per conquerir el món, arribar a tot arreu. Vam haver d'organitzar-nos en famílies, cadascun amb els nostres codis, érem com equips posicionant-se per un fi. El problema és que sempre mantenim distancies entre nosaltres.
Vaig acabar perdent els meus. Crec que finalment van separar-me, i probablement als altres també. Els veig a tot arreu però no puc tocar-los ni abraçar-los. Em sembla reconèixer ancestres inerts, marcats en el paper com fòssils. Tenien alguna cosa de mi que em feien sentir cada vegada més sol.
Un dia vas arribar tu i vas començar a pintar, en aquell envà d'allà baix, te'n recordes?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
