"Arrossego una maleta plena de paper"(Això és una metàfora, que se us ha de dir tot)
El tema és que ho meu són les arts gràfiques, i posseeixo bàsicament papers. No tinc cap problema amb els llibres, a l'estanteria, així com amb els treballs acabats, en carpetes. El problema és amb els altres, el que vulgarment anomenem paperots.
Pertanyo a una generació que ha tingut a l'abast tot tipus de publicacions impreses. Els dibuixants d'abans acostumaven a omplir grans arxivadors de fulls amb imatges com a documentació. Jo també tenia aquesta costum. Arrencava de dominicals les planes amb fotografies maques, dibuixos o articles sobre els meus referents. Sempre pensava que algun dia servirien. Acostumava a arribar a casa amb flyers i octavetes a les butxaques. Les tenia, doncs m'agradaven, i les deixava a la maleta.
Apunts, fotografies, retalls de diari, paper carbó, cromos, plantilles de graffiti, catàlegs, etiquetes, emboços, postals, publicitat, fanzines, segells, invitacions, fulls de letraset, cartells, cartes i entrades. A les ultimes dècades i gràcies a l'autoedició es va multiplicar el paper imprès. això es nota a Barcelona, amb disseny pertot.Regularment intentava ordenar tot aquell material, cosa impossible; crec que senzillament ho revisava. Unes micres sobre altres son pocs mil·límetres. El saber no ocupa lloc, però els paperots, ben ordenats tampoc.
Aleshores és quan pensar amb això del pes de la maleta. No ho acabava de portar bé. Podia obsessionar-me. Vaig concloure que calia no omplir-la més i començar a buidar-la .
Així, progressivament, intentava trobar sortides a aquella informació gràfica. De tant en tant encara llenço alguna cosa, al seu contenidor, mica en mica encara la moc.
Ara noto que els temps estan canviant. Amb l'internet la informació hi és. I punt. Poc sentit té conservar, ja no cal arrossegar. He sigut l'últim col·leccionista de paperots, però crec que ara si, ho podré portar.
