Us presento a dos amics meus. Són l'elefant de l'Schleich i l'Elmer. L'elefant de l'Schleich és una excel·lent reproducció a escala d'un paquiderm, fabricada per aquesta marca de miniatures. La seva forma ha estat molt estudiada i documentada. És fet a imatge i semblança d'una cria d'elefant. Cadascun dels seus detalls, la forma de les orelles, la textura de la pell, ha estat en la mesura de les possibilitats fidel a la realitat. Aquest elefantet sap que està molt ben fet, tant, que hi ha molts elefantets exactament iguals. Això el reconforta, però per altra banda el fa sentit anodí i insignificant. Ell pensa que li agradaria ser una mica diferent, com l'Elmer.
L'Elmer és un personatge inventat pel dibuixant David Mckee i és parent de l'elefant rosa, símbol de irrealitat i deliri. De fet, tot ell és un "deliri de plàstic". El seu cos inflat és com un edredó. Un patchwork multicolor. Ell sap que és diferent i això l'angoixa una mica. Té por de no tenir lloc entre els seus i voldria ser una mica "normal" com el seu amic de l'Schleich.
És clar que els dos són elefants, més ben dit, dues reproduccions molt maques d'elefants. Els dos són de plàstic i tenen igual grandària. El més clar encara, és que són el mateix però no són iguals. Venen a ser les dues cares de la vida, realitat i fantasia, ciència i creació.
Són molt amics, no són un sense l'altre. L'Elmer no existiria sense una referència de "carn i ossos", no es pot interpretar una realitat que no existeix. La vida de l'elefant de l'Scheich, sense la promesa d'una altra realitat, seria una vida avorrida i sense somnis.
No m'agrada sentir de la gent que "no hi entén d'art". Si heu entès aquesta fabula, ja teniu la meitat de l'assignatura apresa.
