Ex-libris 20

Andromedia (18)

(HD:Users:Desktop:System)
A fora plovia. Això és molt gran, vaig pensar. Em trobava en una galeria lateral amb catorze o quinze porticons barrats arrenglerats a l'esquerra. Sobre els finestrals dues imponents hèlix que reconeixia de l'exterior deixaven entrar llum tènue. Això m'indicava estar nivell de sòl, tot i que alguns esglaons encara descendien a nivells subterranis. El mur de la dreta feia olor de fusta. Ho era.
S’intuïen les juntes d'amples taulons verticals, d'una superfície ruda però en bon estat. Hi ha unes marques rectilínies en algunes zones. Per la base el mur de fusta era rematat amb un gruixut sòcol metàl·lic. Cada x metres i entre dues columnetes de ferro, el mur quedava tallat per escletxes profundes de diferent amplada. Per alguna gairebé si podria entrar. Aquell estrany mur de fusta s’aixecava més enllà del sostre, que no arribava a tocar-lo, i en algun tram semblava sostenir-se per rodes entre dues guies. Portes corredores grans, com els escenaris dels teatres. Volia fer unes grafies però s’hem va acabar la llauna d'esprai. Música inquietant. Al fons de la galeria el sostre acabava per desaparèixer del tot i entrava força més llum, provinent de finestrals oberts en punts alt. La paret de fusta canviava de direcció. L’espai es feia cada cop més i més ample, fins que arribava un punt que amb prou feines veia altres límits que nous murs de fusta. M’aturo. Era per fi, a l’espai central de la fàbrica. Em va semblar una catedral. Amunt veia finestrals oberts de primer, segon pis i en algunes zones també els de plantes superiors. En altres només hi havia foscor. S’escoltaven fils d’aigua estavellant-se a terra i en alguns punts arribava l'olor humida de fora. Aleshores va haver-hi un llamp i per un instant una claror va il·luminar la totalitat del que tenia davant per immediatament després tornar-me a les fosques. Un mur alt, molt alt, que en algunes àrees sobresortia i s’endinsava en perpendicular. La fusta prenent formes per ella mateixa i formant quadrilàters regulars. No, no eren parets de fusta.
Eren caixes. Caixes gegantines. Soroll de tro.