Ex-libris 29

Andromedia (36)

(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)

Es movia a poc a poc però amb molta seguretat entre totes aquelles caixes. En algunes estones no semblava treballar, sinó més aviat reposar. Es treia d’alguna butxaca una mena de barretes embolicades que anava mastegant, o es llançava a la boca boletes amb idèntiques paràboles perfectes. Una vegada me’l vaig trobar agenollat mirant fixament unes revistes esteses per terra. Una postura forçada per llegir, tot i que crec que no ho feia, sinó que senzillament les mirava amb deteniment. Seguidament va capgirar les revistes i les va seguir mirant durant una bona estona. Després me les trobava sobre alguna caixa, retallades o ordenades per mesures, gruixos o color de les portades. Era un ser dotat per la paciència, però es prenia les tasques potser massa obsessivament. Una mena de guàrdia que es veia obligat a estudiar-s’ho tot.
Una vegada va portar un sac de draps diferents d’aquests de cal drapaire que va anar desplegant. Va buscar el més petit i els va retallar tots d’aquella mida. Es va passar així la tarda, i quan vaig arribar l'endemà els havia ordenat tots per escala cromàtica. Un pla completament zenital, elements que es barregen i situen com en un gran puzle. Jo em mirava el resultat i ell suggeria que allò em podia ser útil. Jo mai sabia gaire què respondre. Tot i que ell hi passava hores i hores, i aconseguia efectes visuals preciosos, jo no li veia cap ús i no entenia quin era el sentit de tot d’allò. Aquesta valoració em produïa una mena de tristesa, una mica de pena, no sé com dir.... el compadia. Un cop ordenats, el veia gairebé ratllant molt lentament cadascun d’aquells elements. Ho feia traçant uns dígits simples, matussers i primaris, però alhora, gràficament correctes. Completament rectilinis, els números estaven construïts per petits traços mil·limetricament iguals, d’aquesta manera tenien el mateix cos i espaiat. Aleshores, m’ajupia amb ell i l’ajudava a marcar els objectes. Jo ho feia evidentment molt més ràpid, mentre ell, de reüll, observava el meu traç fluid, expressiu, canviant, orgànic i viu. Era en aquests moments que jo començava a observar un deix de debilitat en aquell personatge, i que encara que només fos en petites coses, jo podia arribar a superar-lo.