Ex-libris 28

Andromedia (33)

(HD:Users:Desktop:System)

El dia es feia més llarg. Feia bon clima i sol. La gent jove es començava vestir per al carrer amb roba resistent, sabates còmodes i un sarró on encabien papers, entrepans o un jersei. Sortíem de casa i no tornàvem en tota la jornada. Durant aquell any van passar moltes coses, la gent vàrem fer que passessin. Pel que fa a carrer hi havia un estat d’excitació general. Una mena d'il·lusió que feia preveure coses noves... Hi havia allò dels festivals culturals, l'autonomia i el català. Amb el Julià vam anar algunes reunions i actes reivindicatius. La gent cridava i tothom i deia la seva. Es parlava molt de política, d’allò de la constitució i de les vagues obreres, però jo no hi entenia gaire de res. Després també es parlava de presos, el Julià això s’ho prenia molt a la valenta, doncs s’escrivia amb algun. No li agradaven gens els cossos de l'estat. De tant en tant hi havia batudes, detencions i cops de la policia en alguns actes. Després, gairebé tothom tornava a casa. Hi havia certa por. Fou terrible l’atemptat feixista contra l’editorial d’una revista satírica, havien matat el conserge. Hi ha imatges foses amb titulars de premsa, però que no donin voltes, això fa massa de pel·lícula de gàngsters.

La colla al complert vàrem tornar a trobar-nos el mes de juliol després de mesos de no fer-ho. Havíem quedat per anar al Parc Güell on es feien unes jornades llibertàries on deien que hi hauria música. Aquell dia ho vam passar molt bé, en aquell espai gaudinià s’hi feien tot tipus d'activitats. A la tarda vaig estar veient unes xerrades que parlaven de societats lliures. Els meus amics estaven contents i eufòrics. Un d’ells, el Lluís, es va posar força pet, i va engegar a ballar amb un grup de comediants que anaven mig nus i maquillats com dones. No tenien vergonya. Vam riure molt. Allà em vaig trobar amb un dels membres del grup del Julià, que estava en una parada amb altres homes madurs, mentre una xicota retolava una pancarta. Al vespre es van posar tocar música grups de peluts, alguns tocaven rock. Jo allà amb els ulls com taronges mirant-ho tot, escoltant-ho tot, vivint-ho tot mentre al fons sonava aquella cançó de la banda sonora original. Mil nou-cents setanta-set va ser un any apassionant.