dilluns, 19 de maig del 2008

Never smoke alone

Doncs què voleu que us digui...a mi, el Rijkaard m'agradava.
M'emparenta amb ell un sentit místic una mica patillero, la música dels Clash i un gust per l' estil en general.
Va arribar aquí sense que ningú sapigués gaire què volia fer, parlant d'equilibri, i marxa igual.
Va fer grans coses. Com un mag. Va fer prodigis entre fum; No sabiem ben bé com ho feia, ni tan sols si ho feia ell... però gaudíem en l'engany i aplaudíem.
Treient-se mèrits no es perd mai.
Ell ho estava dient desde els principi: tot allo bo duu dins quelcom dolent, i allò dolent té alguna cosa bona. Gin i Gan. El seu cercle virtuós es tanca com va començar. Com havia de ser, harmònicament, sense topar amb ningú. Elegantment es tanca un número vuit brodat a l'americana de Frank Rijkaard.