L’artista, després d’un recorregut per la sala va dir amb gest de gran seriositat:
“has vist? Tots aquests són els meus exèrcits…i jo sóc Napoleó”.
Parlant d’il·lustració i essent un il·lustrador l’autor de la frase, l’anècdota serveix per “il·lustrar” amb tota exactitud, la realitat d’aquesta activitat.
(…) Papers amb infinitat d’esbosos en diferents estats d’evolució, proves, dubtes, diferents tractaments…El símil utilitzat per Edelmann, encara que no ens agradi per militarista, no deixa de ser adequat.
Exercir la il·lustració és una autèntica batalla: contra el temps i els terminis de lliurament, contra les condicions d’edició, els abusos professionals, contra la propia ansietat –Estic conforme amb això que em surt o hauria de fer quelcom diferent? Es això a l’altura del que s’espera de mi? Etc etc. Per no parlar del desenvolupament de l’acció, tan propera l’estratègia bèlica, amb els seus avançaments, reculades, victòries, derrotes…
Vull incidir en una doble lectura de la frase d’Edelmann, que pot passar inadvertida i que acaba de situar el tema de l’il·lustració al lloc que li correspon: el creatiu s’identifica personalment amb la figura de Napoleó. Cal entendre-ho, la interpretació no pot ser una altra: és massa fina i subtil la linia que separa el coneixement i pràctica de totes aquestes qüestions que he intentat d’exposar, amb el més absolut estat de follia.
Miguel Calatayud
Fragment final la ponència“El Perfecte reconciliador de la Il·lustració”
Simposi “Ficció i no ficció a la Il·lustració Contemporània”
Universitat Pompeu Fabra 1994
