No tinc gaire idea d'arquitectura, disseny d'espais públics ni res d'això. Tinc entès que en una instal·lació pública o institucional, la comunicació visual (rètols i publicitat) esta ubicada en un espai destinat a ella. Generalment, només en pot fer ús la institució, l'empresa en qüestió o qualsevol altre que pagui bé. L'estètica d'aquests llocs és freda i les parets mudes.
Si intentes posar un cartell i ja no diguem un graffiti, en el millor dels casos et venen amb el discurs que és un espai de tothom, que no es pot fer...bla,bla,bla.
Suposem que ho accepto, que ells tenen dret a fer publicitat, auto-propaganda, cartells electorals en certes dates i tot això a les zones estipulades. Molt bé. Ells guanyen.
L'altre dia, a l'estació de tren de Mataró algú va enganxar un poster (em nego a dir-ne cartell) en una columna, amb puntes de cel·lo. Era una foto de la selecció espanyola amb un lema antidroga i signat per la Renfe. Encara no sé si era publicitat de la ferroviària, una campanya de salut o propaganda politica. Potser tot alhora.
Vaig fer el gest de treure'l, ja no per qüestions futbolístiques, ni tan sols nacionals, ho vaig fer per estètica.
Van venir a mi un d'aquests informadors, el cap d'estació i darrera, el "segurata de turno":
- ¿Que pasa con el poster?¿eh? tienes algun problema?- m'increpaven.
En aquell moment els hauria d'haver deixat anar aquesta parrafada. Com a fugida només vaig dir:
- está mal pegado.
Al cap d'un dia algú més decidit que jo l'havia tret. El següent cop, que el posin en una marquesina, o que no el posin.
Si intentes posar un cartell i ja no diguem un graffiti, en el millor dels casos et venen amb el discurs que és un espai de tothom, que no es pot fer...bla,bla,bla.
Suposem que ho accepto, que ells tenen dret a fer publicitat, auto-propaganda, cartells electorals en certes dates i tot això a les zones estipulades. Molt bé. Ells guanyen.
L'altre dia, a l'estació de tren de Mataró algú va enganxar un poster (em nego a dir-ne cartell) en una columna, amb puntes de cel·lo. Era una foto de la selecció espanyola amb un lema antidroga i signat per la Renfe. Encara no sé si era publicitat de la ferroviària, una campanya de salut o propaganda politica. Potser tot alhora.
Vaig fer el gest de treure'l, ja no per qüestions futbolístiques, ni tan sols nacionals, ho vaig fer per estètica.
Van venir a mi un d'aquests informadors, el cap d'estació i darrera, el "segurata de turno":
- ¿Que pasa con el poster?¿eh? tienes algun problema?- m'increpaven.
En aquell moment els hauria d'haver deixat anar aquesta parrafada. Com a fugida només vaig dir:
- está mal pegado.
Al cap d'un dia algú més decidit que jo l'havia tret. El següent cop, que el posin en una marquesina, o que no el posin.
