La "Roulette" s'encarava al públic de l'espectacle en el punt mig de l'espai escènic i uns metres per darrere. Un robust eix vertical i un cavallet posterior com a contrapès la mantenien aixecada mig metre sobre el nivell de terra, tot i així sovint es muntava sobre una tarima per tal d'incrementar la visibilitat i separar-la de l'espai davanter on es movien els actors i performers. Un complicat sistema elèctric ideat per June Paik l'il·luminava frontalment o el dotava de llum pròpia retro projectada. Amb tal disposició, "La Roulette" es convertia en l'únic element escenogràfic i total protagonista de Big Things. D'alguna manera era el taulell de joc o es jugava l'espectacle.
"Per darrere era quelcom semblant a una màquina del temps. Darrere l'eix hi havia una butaca de barber amb dos volants concèntrics per on Simon podia fer girar tota la Roulette o només l'agulla. El perímetre dels volants estaven acotats amb marques fetes amb esparadraps o retoladors de manera que podies saber en quin grau de rotació es trobava la roda. Després hi havia totes aquelles llums de colors, desenes de bombetes pintades per tot el voltant, un garbuix de cables elèctrics i un panell d'interruptors. Quan Simon era a escena, jo havia d'asseure'm al volant i fer-lo girar esporàdicament fins a unes marques determinades quan ell pronunciava una frase. En alguns moments de l'espectacle es feia el fosc i jo havia de manipular interruptors pels jocs de llum. A mi sempre en feia por electrocutar-me" (Juke Adams)
El guió de Big Things tampé estava dictat per la Roulette. Art, Sexe, Vici i Amor, no sempre en aquest ordre, es dividien el cercle en forma de x separant-lo en quatre parts. Superior, esquerra, dret i inferior. Quatre seccions de noranta graus. Com els quatre quarts en l'esfera d'un rellotge. Cada quadrant corresponia a un dels elements així doncs estava decorat en correspondència i tenia un color diferent
L'any 1978 Ralph Baer, conegut com el pare dels videojocs, va homenatjar Würfel i la seva Roulette amb "Simon" un joc electrònic de sons i colors que va seduir generacions senceres.
 |
| Estructura de "La Roulette" al taller de June Paik (1971) |
