(HD:Users:Desktop:System:Andromedia: Andromed/52)
El senyor Abdó em va deixar a la porta de la
vella impremta de Gràcia i es va mirar la façana amb posat seriós.
-Jo no hi entraré, ja m'hi vaig acomiadar fa uns mesos - va dir- Està força net
però cal acabar de buidar-ho. Hi ha algun moble que està bé. Si vols
conec gent als encants... També hi ha un parell de coses que us van portar
fa uns anys, tu mateix, ben vostre és- Em va entregar una clau daurada amb
certa solemnitat i es va acomiadar de mil formalment. La vaig introduir al pany
de la gruixuda porta metàl·lica que de petita veia molt més grossa. En obrir-la
amb alguna dificultat, una bafarada d'olor em va transportar a la meva infantesa.
Un cop havia marxat el pare, hi havia anat sovint a fer companyia a l'avi.
Aleshores treballava de forma mig encoberta en petits encàrrecs que li
arribaven per correspondència certificada des d'Amèrica. Qui sap si del
senyor Xalaux. Era el que anomenaven "els manuals" uns llibrets
curts que l'avi per distreure'm, em feia comprovar un per un.
-Vigila que totes les lletres estiguin a lloc- em deia l'avi amb un somriure sota el nas- a vegades alguna s'escapa.-
Aquells llibretons em resultaven molts fàcils d'interpretar tot i no tenir gaires dibuixos i allò em distreia. Un cop al mes, davant la porta aparcava una furgoneta petita però robusta i en sortia un home pèl-roig que hi carregava els llibrets. Me'n recordo perquè duia una granota molt maca amb detalls de colors.
No vaig saber accionar la llum, però s'hi veia força bé. Al vell local de l'avi s'intuïa on havien estat situades les màquines doncs hi havia zones on les rajoles no estaven desgastades. A la paret esgrogueïda s'hi dibuixaven contorns de pols i forats on hi havia hagut estanteries i armaris. Encara hi havia el moble de calaixets encastat a la paret, encara que hi faltaven alguns. A la part superior hi havia un altell, i al fons, el petit però entranyable pati amb quatre testos deshabitats i on ara m'imaginava l'avi escoltant al nen Xalaux mentre fumaven. Vaig ficar el cap al què quedava del petit laboratori de parets de rajola blanca i al magatzem de tintes, amb el terra tenyit de taques i aquella olor que set quedava als narius.
En un racó de l'espai i havia un misteriós volum angulat cobert per un llençol. A sobre, una cartolina on hi havia escrit. "Per l'Àlex".
Vaig retirar el llençol, i en trobar-me amb una caixa vaig esbossar un somriure irònic que només entenia jo. Era de cartó marró, i duia imprès un logotip registrat amb forma de poma mossegada. La vaig obrir tan bé com vaig poder. Estava molt reforçada. A dins hi havia un aparell, una pantalla i un teclat de botons per escriure. Es tractava d'una fabulosa computadora gràfica. Me la vaig mirar meravellat, com l'arqueòleg es mira l'entrada d'un temple inexplorat.
-Vigila que totes les lletres estiguin a lloc- em deia l'avi amb un somriure sota el nas- a vegades alguna s'escapa.-
Aquells llibretons em resultaven molts fàcils d'interpretar tot i no tenir gaires dibuixos i allò em distreia. Un cop al mes, davant la porta aparcava una furgoneta petita però robusta i en sortia un home pèl-roig que hi carregava els llibrets. Me'n recordo perquè duia una granota molt maca amb detalls de colors.
No vaig saber accionar la llum, però s'hi veia força bé. Al vell local de l'avi s'intuïa on havien estat situades les màquines doncs hi havia zones on les rajoles no estaven desgastades. A la paret esgrogueïda s'hi dibuixaven contorns de pols i forats on hi havia hagut estanteries i armaris. Encara hi havia el moble de calaixets encastat a la paret, encara que hi faltaven alguns. A la part superior hi havia un altell, i al fons, el petit però entranyable pati amb quatre testos deshabitats i on ara m'imaginava l'avi escoltant al nen Xalaux mentre fumaven. Vaig ficar el cap al què quedava del petit laboratori de parets de rajola blanca i al magatzem de tintes, amb el terra tenyit de taques i aquella olor que set quedava als narius.
En un racó de l'espai i havia un misteriós volum angulat cobert per un llençol. A sobre, una cartolina on hi havia escrit. "Per l'Àlex".
Vaig retirar el llençol, i en trobar-me amb una caixa vaig esbossar un somriure irònic que només entenia jo. Era de cartó marró, i duia imprès un logotip registrat amb forma de poma mossegada. La vaig obrir tan bé com vaig poder. Estava molt reforçada. A dins hi havia un aparell, una pantalla i un teclat de botons per escriure. Es tractava d'una fabulosa computadora gràfica. Me la vaig mirar meravellat, com l'arqueòleg es mira l'entrada d'un temple inexplorat.
