La mare deia que el futbol esta preparat i que es pacten els resultats. Jo...ja no sé que pensar.
No he escrit gaire de futbol perquè es regeix massa per l'actualitat i qualsevol comentari pot ser efímer. Ara, les circumstàncies obliguen. No he anat al futbol, és ell que ha tornat al territori de l'ètica i l'estètica.
Dono per suposat que tothom sap que soc barcelonista i esta al corrent de l'excel·lent temporada del equip del Barça. L'equip de Guardiola ha aconseguit si no tot, moltes coses en una sola temporada, i això fa que esdevingui rodona, excel·lent, perfecte. Aquesta temporada ha transcendit de ser una simple participació en varies competicions, a ser una obra per si mateixa, en aquest cas feta amb l'esport. Us semblaré exagerat o còmic, però com una bella composició musical, o una novel·la dramàtica, cal que passi a formar part de l'art català.
No em dedicaré a repetir la manera i circumstàncies en la que el Barça s'ha convertit en tricampió. Enlloc d'això, us explicaré una altra cosa que també coneixeu. L'heu llegida en moltes ocasions, en epopeies i llegendes. L'ha utilitzat Hollywod mil vegades per fer pel·lícules militars europees o vendre el somni americà.
Us explicaré una història èpica sobre un grup reduït de joves en circumstàncies difícils i en una comunitat desesperançada i espoliada. Els nois tenen moltes qualitats però lluiten en un sistema advers i desfavorable dominat per... els dolents.
La història de ell. El fill pròdig retornat. El líder que es posa al capdavant del grup, els recorda als joves qui son i els ensenya el camí. El tutor. Aquell discurs breu però de mots poderosos, que convenç poc a poc i fa creure als descreguts. El poder de la paraula que fa despertar una il·lusió col·lectiva.
Us explicaré una historia de preparació, sacrifici i esforç. Mentalitat i misticisme. La historia de un somni però també de mort. De pèrdues personals. De primeres batalles perdudes, de record de velles derrotes, però al cap i a la fi, una història de lluita. Ell s'aixeca i crida ben alt una conjura de persistència. La guspira que fa aixecar un poble. Es guanya sent valents.
El crit ressona fins les oïdes del enemic pèrfid i prepotent. Espantat veu com els seus homes tornen derrotats d'allí. Diuen que son molt joves, que els comanda un home, i que no perden mai. Diuen que ara es defensen com dimonis i lluiten com àngels. Diuen que vencen un per un els contrincants i amb l'honor, es guanyen el respecte no només dels seus si no de tothom.
La historia de una llegenda. Ells superen els rivals més temibles amb suor i fe. Encara que cansats i ferits, arriben a la fi del camí. El pitjor dels enemics cau en el duel final. Tot acaba bé i el seu poble recupera la dignitat. Guanyen els bons.
Volia explicar aquesta historia encara que potser ja no fa falta. Ja ho haveu vist oi? Ho haveu vist tots no?
Gloria eterna culers.
