Vet aquí
una vegada un homenet. L'homenet era rellotger, i era un rellotger molt
treballador. Treballava servint al seu senyor tota la jornada sense descans,
ria rere dia.
Un dia el senyor va anar al seu taller, i ell el va rebre sorprès.
-A què dec la seva presencia? És que ha trobat algun defecte?
-Tranquil homenet, relaxa't. Tan sols vinc a parlar- va dir el senyor- durant tots aquests anys m'has estat un bon rellotger, potser el millor. Has enginyat precisos rellotges que m'han permès no anar perdut en el temps- L'homenet assentia agraït.
- He estat pensant que ja seria hora que reposessis una mica, que et prenguessis un descans.
- Descans senyor?
- Si, ja saps, esbarjo, festa. Et concedeixo quatre dies des d'aquest precís moment. Quatre dies, quatre llunes. El cinquè jorn hauràs de tornar al teu taller, puntual, com sempre.
-Gràcies senyor.
Quan el senyor va marxar, l'homenet es va quedar amb una estranya sensació. El seu treball tornava a reclamar-lo des de la taula, plena de peces esteses, però ja no hi havia gens de pressa, ja no hi havia res: el seu senyor li havia dit que descansés.
-Quatre dies són quatre llunes- meditava l'homenet. L'esbarjo inesperat suposava un parèntesi de tot, sense rellotges, sense temps, o més aviat, amb tot el temps. Se sentia una mica angoixat, davant el no-res. Per dir la veritat, feia tant que no ho feia que no sabia el que volia fer.
Aquella nit va anar a la seva vella caseta empolsada on tan sols utilitzava el llit, i es va posar a dormir.
-A què dec la seva presencia? És que ha trobat algun defecte?
-Tranquil homenet, relaxa't. Tan sols vinc a parlar- va dir el senyor- durant tots aquests anys m'has estat un bon rellotger, potser el millor. Has enginyat precisos rellotges que m'han permès no anar perdut en el temps- L'homenet assentia agraït.
- He estat pensant que ja seria hora que reposessis una mica, que et prenguessis un descans.
- Descans senyor?
- Si, ja saps, esbarjo, festa. Et concedeixo quatre dies des d'aquest precís moment. Quatre dies, quatre llunes. El cinquè jorn hauràs de tornar al teu taller, puntual, com sempre.
-Gràcies senyor.
Quan el senyor va marxar, l'homenet es va quedar amb una estranya sensació. El seu treball tornava a reclamar-lo des de la taula, plena de peces esteses, però ja no hi havia gens de pressa, ja no hi havia res: el seu senyor li havia dit que descansés.
-Quatre dies són quatre llunes- meditava l'homenet. L'esbarjo inesperat suposava un parèntesi de tot, sense rellotges, sense temps, o més aviat, amb tot el temps. Se sentia una mica angoixat, davant el no-res. Per dir la veritat, feia tant que no ho feia que no sabia el que volia fer.
Aquella nit va anar a la seva vella caseta empolsada on tan sols utilitzava el llit, i es va posar a dormir.
C. 1
L'endemà es va incorporar i restà assegut, com
fora de lloc. Després va reaccionar.
- no em puc quedar així durant quatre dies, hauré de fer quelcom, hauré de... veure algú.
Va trucar al seu germà, i aquest en sentir-lo es va posar immensament feliç.
- Home! Que és de la teva vida! Pensàvem que havies mort d'accident laboral!.-
Després d'explicar la situació al germà, aquest el va convèncer que aquell mateix dia fes una petita trobada de vells amics. L'homenet va buscar en els calaixos l'antiga agenda, i tot i costar-li molt, va fer el propòsit de trucar als amics. Alguns no se'n recordaven d'ell, altres acceptaren la invitació. També va trucar a la seva antiga companya. Feia anys que no es veien, però ella va agrair el gest i va prometre acudir a la trobada.
A mig matí van començar a acudir els convidats, els primers, uns companys d'estudis. Feia temps que no es veien. Primer els va costar una mica trencar el gel, però a poc a poc varen recuperar la confiança i es varen anar distenent. Començaren a recordar els vells temps per acabar criticant divertidament la degeneració física que havien patit. Al contrari que ell, els amics s'havien engreixat. Després va arribar el seu germà i en tenir-se un al costat de l'altre, es varen fondre en una abraçada. Després aquest va adoptar una actitud paternal, que si estava una mica demacrat, que si no es divertia mai...
Després varen arribar algunes amistats més, i per últim va arribar la seva antiga companya. En veure van emocionar-se. Es van somriure i es varen fer uns afectuosos petons a la galta. Un cop tots junts, varen fer una gran foguera a la llar de foc, i al seu voltant es van asseure tots. A l'escalfor del foc, van començar a treure caixes i repartir obsequis. Alguns eren objectes que guardaven i van transportar al grup entre els records. L'homenet va observar que la seva amiga de l'ànima estava en un racó amb els ulls vidriosos, i es va preguntar perquè l'havia trucat. Sentia que havia de parlar amb ella, explicar-li el que pensava de com havia anat tot, i quan van tenir l'oportunitat van apartar-se cap a una de les habitacions. Allí es van quedar els dos en silenci. Ella no va poder reprimir un discret plor. Amb paraules entretallades va dir-li
- Estàs prim. En aquesta casa, sembla que no tens res. Sembla que...no hi visquis.
Alguna cosa semblant li havia dit el seu germà.
- Hauries d'espavilar-te una mica, agafar les regnes de la teva vida, però ara ja no puc ajudar-te. Jo tinc les meves coses...- es va quedar mirant tendrament a l'homenet i el va acaronar.- El meu rellotger... Pensàvem que...-es van abraçar i així es van quedar una estona. Després es reuniren de nou amb els altres i varen seguir la vetllada explicant-se coses i rient. Cap al tard es va anar acomiadant de tothom de forma emotiva, i a poc a poc va tornar-se a quedar tot sol amb l'estranya sensació que no tenia cos sinó que en aquell moment, tan sols era sentiment. Les brases encara eren enceses i la casa estava plena d’escalfor.
- no em puc quedar així durant quatre dies, hauré de fer quelcom, hauré de... veure algú.
Va trucar al seu germà, i aquest en sentir-lo es va posar immensament feliç.
- Home! Que és de la teva vida! Pensàvem que havies mort d'accident laboral!.-
Després d'explicar la situació al germà, aquest el va convèncer que aquell mateix dia fes una petita trobada de vells amics. L'homenet va buscar en els calaixos l'antiga agenda, i tot i costar-li molt, va fer el propòsit de trucar als amics. Alguns no se'n recordaven d'ell, altres acceptaren la invitació. També va trucar a la seva antiga companya. Feia anys que no es veien, però ella va agrair el gest i va prometre acudir a la trobada.
A mig matí van començar a acudir els convidats, els primers, uns companys d'estudis. Feia temps que no es veien. Primer els va costar una mica trencar el gel, però a poc a poc varen recuperar la confiança i es varen anar distenent. Començaren a recordar els vells temps per acabar criticant divertidament la degeneració física que havien patit. Al contrari que ell, els amics s'havien engreixat. Després va arribar el seu germà i en tenir-se un al costat de l'altre, es varen fondre en una abraçada. Després aquest va adoptar una actitud paternal, que si estava una mica demacrat, que si no es divertia mai...
Després varen arribar algunes amistats més, i per últim va arribar la seva antiga companya. En veure van emocionar-se. Es van somriure i es varen fer uns afectuosos petons a la galta. Un cop tots junts, varen fer una gran foguera a la llar de foc, i al seu voltant es van asseure tots. A l'escalfor del foc, van començar a treure caixes i repartir obsequis. Alguns eren objectes que guardaven i van transportar al grup entre els records. L'homenet va observar que la seva amiga de l'ànima estava en un racó amb els ulls vidriosos, i es va preguntar perquè l'havia trucat. Sentia que havia de parlar amb ella, explicar-li el que pensava de com havia anat tot, i quan van tenir l'oportunitat van apartar-se cap a una de les habitacions. Allí es van quedar els dos en silenci. Ella no va poder reprimir un discret plor. Amb paraules entretallades va dir-li
- Estàs prim. En aquesta casa, sembla que no tens res. Sembla que...no hi visquis.
Alguna cosa semblant li havia dit el seu germà.
- Hauries d'espavilar-te una mica, agafar les regnes de la teva vida, però ara ja no puc ajudar-te. Jo tinc les meves coses...- es va quedar mirant tendrament a l'homenet i el va acaronar.- El meu rellotger... Pensàvem que...-es van abraçar i així es van quedar una estona. Després es reuniren de nou amb els altres i varen seguir la vetllada explicant-se coses i rient. Cap al tard es va anar acomiadant de tothom de forma emotiva, i a poc a poc va tornar-se a quedar tot sol amb l'estranya sensació que no tenia cos sinó que en aquell moment, tan sols era sentiment. Les brases encara eren enceses i la casa estava plena d’escalfor.
C. 2
Al matí
següent va ser sacsejat per un estrèpit que provenia de
fora. En sortir per la finestra va veure un estrany grup de gent que va
aplaudir la seva aparició.
-Obri'ns la porta homenet! Veurà el mai vist!
-Qui són vostès?
-Som els meravellosos artistes!- el teu germà va requerir que et donéssim una mica de vida!- i després va riure.
L'homenet va baixar a obrir, i en fer-ho, va veure com entraven a casa seva una variada galeria de personatges: uns portaven els rostres pintats, grotesques mascares, disfresses de colors o samarretes de futbol. Tots cantaven i hi havia alguns que havien portat instruments musicals. També hi havia malabaristes ballant i fent equilibris, un d'ells es passejava per l'estança de cap per avall. Part del grup es van quedar a fora fent jocs de pilota, malabars o circ mentre a l'interior es feien representacions on s'intercanviaven papers, fins i tot l'homenet es va animar a integrar-se a una. També es va recitar poesia. A mitja tarda van arribar més persones amb bonics trofeus pintats de colors que havien fet ells i tots i totes en van tenir un. Ja tard, molt esgotats i cadascú amb les seves andròmines van anar deixant sol l'homenet. El també estava molt cansat i va caure fos al llit. El terra de la casa havia quedat ple de fang.
-Obri'ns la porta homenet! Veurà el mai vist!
-Qui són vostès?
-Som els meravellosos artistes!- el teu germà va requerir que et donéssim una mica de vida!- i després va riure.
L'homenet va baixar a obrir, i en fer-ho, va veure com entraven a casa seva una variada galeria de personatges: uns portaven els rostres pintats, grotesques mascares, disfresses de colors o samarretes de futbol. Tots cantaven i hi havia alguns que havien portat instruments musicals. També hi havia malabaristes ballant i fent equilibris, un d'ells es passejava per l'estança de cap per avall. Part del grup es van quedar a fora fent jocs de pilota, malabars o circ mentre a l'interior es feien representacions on s'intercanviaven papers, fins i tot l'homenet es va animar a integrar-se a una. També es va recitar poesia. A mitja tarda van arribar més persones amb bonics trofeus pintats de colors que havien fet ells i tots i totes en van tenir un. Ja tard, molt esgotats i cadascú amb les seves andròmines van anar deixant sol l'homenet. El també estava molt cansat i va caure fos al llit. El terra de la casa havia quedat ple de fang.
C. 3
El tercer dia es va despertar lentament mentre somiava, acaronava el
cap d'una fada entre les seves cames. Creia estar despert quan va
veure una figura nua i efeminada sortir rient de la seva cambra. Es va quedar
perplex i enrojolat en comprendre el que havia succeït sobre el seu
ventre descobert. No donava crèdit. Va començar a tremolar, tot i que no de
por, mentre escoltava més rialles fora la seva habitació. Ell juraria que els
artistes havien deixat casa seva la nit anterior però el fet és
que en obrir, es va trobar a un home gran que despullat, es
masturbava de cara a la paret.
- És fabulós! Buuah!-
deia.
Aquella imatge a l'homenet li va semblar repugnant i es va dirigir a la sala on es continuaven sentint riures. Allà l'escena el va deixar bocabadat. Sobre la mateixa taula fornicaven dues persones. Una dona amb cabellera rossa tenia a sobre la figura efeminada que somreia i empenyia. Asseguda una butaca hi havia una noia jove que s'introduïa els dits entre les cames. L'homenet estava escandalitzat però no va poder apartar la mirada de la d'aquella jove que alhora el mirava amb cara de plaer.
- has sigut tu qui t'has ficat al meu llit?-preguntà l'homenet.
- ha sigut ell. Va respondre senyalant a la parella.
La figura superior també el mirava i va riure mentre tancava els ulls en ple èxtasi.
- Que li faràs?- anava dient la noia jove- que li penses fer?-insistia tot acostant-se.
La dona de la taula, com embriaga anava dient- jo també en vull, a mi també...
La noieta va agafar de la mà a l'homenet i tot movent el cul, se'l va endur a la saleta on se sentien gemecs. A l'homenet se li van posar les orelles vermelles en contemplar que al voltant del seu sofà fins a quatre cossos s'entremesclaven en el que constituïa la més lasciva de les orgies.
- Escolteu porcs! Algú es banya aquí?- va cridar la jove al grup.
- Això! Un bany!- va dir un noi- però qui és aquest?
- El senyor de la casa imbècil! I tu no vens... Que vingui la mama!- va respondre ella.
Del grup es va desenredar una dona de grans pits i al veure-la a l'home se li va encongir l'estómac. Van omplir la banyera mentre les dues despullaven l'homenet. Ell seguia en silenci, però atent a tot, com en un somni, deixant-se fer. La dona de la pitrera era de moviments sensuals i sabia perfectament com provocar plaer. Els tres es van ficar a la banyera i van estar una bona estona fregant-se entre si. Després van venir altres intentant ficar-s'hi també entre rialles, cosa que va provocar que tota la casa acabes plena d'aigua. La noia jove no volia seguir amb el grup i sense deixar que es vestís va empènyer a l'homenet a la cambra de convidats, on es van estar rebolcant i fent el mandra tota tarda. Entre els braços de la noia, l'homenet extasiat va quedar profundament adormit.
Aquella imatge a l'homenet li va semblar repugnant i es va dirigir a la sala on es continuaven sentint riures. Allà l'escena el va deixar bocabadat. Sobre la mateixa taula fornicaven dues persones. Una dona amb cabellera rossa tenia a sobre la figura efeminada que somreia i empenyia. Asseguda una butaca hi havia una noia jove que s'introduïa els dits entre les cames. L'homenet estava escandalitzat però no va poder apartar la mirada de la d'aquella jove que alhora el mirava amb cara de plaer.
- has sigut tu qui t'has ficat al meu llit?-preguntà l'homenet.
- ha sigut ell. Va respondre senyalant a la parella.
La figura superior també el mirava i va riure mentre tancava els ulls en ple èxtasi.
- Que li faràs?- anava dient la noia jove- que li penses fer?-insistia tot acostant-se.
La dona de la taula, com embriaga anava dient- jo també en vull, a mi també...
La noieta va agafar de la mà a l'homenet i tot movent el cul, se'l va endur a la saleta on se sentien gemecs. A l'homenet se li van posar les orelles vermelles en contemplar que al voltant del seu sofà fins a quatre cossos s'entremesclaven en el que constituïa la més lasciva de les orgies.
- Escolteu porcs! Algú es banya aquí?- va cridar la jove al grup.
- Això! Un bany!- va dir un noi- però qui és aquest?
- El senyor de la casa imbècil! I tu no vens... Que vingui la mama!- va respondre ella.
Del grup es va desenredar una dona de grans pits i al veure-la a l'home se li va encongir l'estómac. Van omplir la banyera mentre les dues despullaven l'homenet. Ell seguia en silenci, però atent a tot, com en un somni, deixant-se fer. La dona de la pitrera era de moviments sensuals i sabia perfectament com provocar plaer. Els tres es van ficar a la banyera i van estar una bona estona fregant-se entre si. Després van venir altres intentant ficar-s'hi també entre rialles, cosa que va provocar que tota la casa acabes plena d'aigua. La noia jove no volia seguir amb el grup i sense deixar que es vestís va empènyer a l'homenet a la cambra de convidats, on es van estar rebolcant i fent el mandra tota tarda. Entre els braços de la noia, l'homenet extasiat va quedar profundament adormit.
C. 4
El quart
dia va ser despertat per una agradable flaire i una sensació de buit a
l'estómac.
Va intentar recordar la nit, les hores, els dies anteriors i va notar que moltes sensacions es mesclaven. Va pensar que estava perdent el control dels seus actes i del temps. Va mirar el calendari i va comprovar amb alleugeriment que encara quedava el quart dels dies que disposava fins a tornar al taller.
Se sentia dèbil, cansat. En aixecar-se li va tornar aquella olor ara més intensa que provenia de la cuina. En aquell moment va recordar que no havia menjat res durant dies i estava famèlic. Com somnàmbul va seguir una olor de torrades que el va dur a la saleta on un grup de persones parava la taula eixamplava amb alguns mobles. Anaven vestits.
- Bon dia- varen dir educadament.- Boníssim.
- Però bé... Que és tot això?- va dir l'homenet- és que a casa meva entra qui vol o què?
- Som gent de bé, amic meu, és més, no hi ha porta.
- Vol torrades amb melmelada?- va oferir una noia amb una plata.
L'homenet no sabia que pensar però per pensar, calia menjar, així que va acceptar.
- No pots queixar-te... Hem netejat i et portem queviures, carn, fruita i aquestes coses- Va dir un home amb davantal que sortia de la cuina, i va seguir- si sou tan amables d'acabar de parar taula, esmorzarem.
L'homenet va anar refent-se a mesura que anava menjant. A sobre la taula hi havia pastes, galetes, brioixos, pa calent, mantega, nata i xocolata en abundància. També hi havia moltes fruites i sucs diferents. Feia gust només veure-la. En acabar tots estaven molt satisfets, i es tiraven rots. Un nen va oferir a l'homenet una porció de pastís, i minuts després de menjar-ne va començar a tenir estranyes sensacions i a semblar-li que el nen es mofava d'ell.
-està bo eh?- deia el nen. I reia.
Tornaven a sortir a plats fumejants de la cuina i homes i dones es felicitaven en veure les delícies que s'hi duien. L'homenet es va adonar que li havia passat el matí volant. Després va sortir una dona amb una garrafa de vi i tothom va cridar d'excitació. Durant la sobretaula es van fer cafès i la gent treia ampolles alcohòliques de dins de bosses. Un home barbut va treure una bossa d'herba seca que va deixar sobre la taula i es va posar a fer un cigarret que va compartir amb els assistents. Altres l'imitaven i també treien bosses d'herbes de les quals van estar fumant tota la tarda fins que el fum es va mesclar amb les altres olors que aromatitzaven la casa. Aquella herba i licors produïen efectes relaxants així que només es van aixecar per anar al lavabo o preparar el sopar. Uns altres aprofitaven per inhalar polsims pel nas, i parlaven entre ells efusivament. Al final de la jornada el nostre homenet va tornar a quedar-se sol. La casa feia pudor, ell estava cansat, no va voler pensar i va tornar al llit a submergir-se en el més profund dels somnis.
Va intentar recordar la nit, les hores, els dies anteriors i va notar que moltes sensacions es mesclaven. Va pensar que estava perdent el control dels seus actes i del temps. Va mirar el calendari i va comprovar amb alleugeriment que encara quedava el quart dels dies que disposava fins a tornar al taller.
Se sentia dèbil, cansat. En aixecar-se li va tornar aquella olor ara més intensa que provenia de la cuina. En aquell moment va recordar que no havia menjat res durant dies i estava famèlic. Com somnàmbul va seguir una olor de torrades que el va dur a la saleta on un grup de persones parava la taula eixamplava amb alguns mobles. Anaven vestits.
- Bon dia- varen dir educadament.- Boníssim.
- Però bé... Que és tot això?- va dir l'homenet- és que a casa meva entra qui vol o què?
- Som gent de bé, amic meu, és més, no hi ha porta.
- Vol torrades amb melmelada?- va oferir una noia amb una plata.
L'homenet no sabia que pensar però per pensar, calia menjar, així que va acceptar.
- No pots queixar-te... Hem netejat i et portem queviures, carn, fruita i aquestes coses- Va dir un home amb davantal que sortia de la cuina, i va seguir- si sou tan amables d'acabar de parar taula, esmorzarem.
L'homenet va anar refent-se a mesura que anava menjant. A sobre la taula hi havia pastes, galetes, brioixos, pa calent, mantega, nata i xocolata en abundància. També hi havia moltes fruites i sucs diferents. Feia gust només veure-la. En acabar tots estaven molt satisfets, i es tiraven rots. Un nen va oferir a l'homenet una porció de pastís, i minuts després de menjar-ne va començar a tenir estranyes sensacions i a semblar-li que el nen es mofava d'ell.
-està bo eh?- deia el nen. I reia.
Tornaven a sortir a plats fumejants de la cuina i homes i dones es felicitaven en veure les delícies que s'hi duien. L'homenet es va adonar que li havia passat el matí volant. Després va sortir una dona amb una garrafa de vi i tothom va cridar d'excitació. Durant la sobretaula es van fer cafès i la gent treia ampolles alcohòliques de dins de bosses. Un home barbut va treure una bossa d'herba seca que va deixar sobre la taula i es va posar a fer un cigarret que va compartir amb els assistents. Altres l'imitaven i també treien bosses d'herbes de les quals van estar fumant tota la tarda fins que el fum es va mesclar amb les altres olors que aromatitzaven la casa. Aquella herba i licors produïen efectes relaxants així que només es van aixecar per anar al lavabo o preparar el sopar. Uns altres aprofitaven per inhalar polsims pel nas, i parlaven entre ells efusivament. Al final de la jornada el nostre homenet va tornar a quedar-se sol. La casa feia pudor, ell estava cansat, no va voler pensar i va tornar al llit a submergir-se en el més profund dels somnis.
“Uhrmacher
märchen” (Rascaso Veco) Conte del rellotger. Traducció del nadsat de Romà Albó.
