No, no ho és, ni tan sols considerant el significat en argot de pipa, això no és una pistola. No me la prendrien en un aeroport, vaja. Això és una representació concreta d'una pistola. Un dibuix d'una pistola? Podríem dir que si, encara que per ser torracollons hauríem de dir que és una imatge en bits a la pantalla del teu ordinador.
Jo devia estar assegut en una cadira en estat de certa excitació interior, arrossegant un bolígraf en els marges d'un paper. Aleshores vaig pensar en el concepte pistola, talment com si veiés la paraula escrita.
En aquest moment, i durant una porció infinitesimal de temps, el meu cervell repassa tota la informació que en té. És una experiència subjectiva. Cadascú té referències diferents. Jo per exemple, n'he vist moltes de pistoles, tot i que paradòjicament no n'he agafat mai cap de real. En un sol instant recordo tots els fotogrames amb pistoles de desenes de pel·lícules de Humphrey Bogart. Recordo també cadascuna de les pistoles de joguina que col·leccionava, el seu pes, el seu tacte. Penso també en el revòlver del clic xerif. Apareixen mil imatges, com projeccions simultànies, amb centenars de pipes que vaig veure en vinyetes de còmic. Fotos en revistes. Visualitzo un catàleg que tenia d'armes de foc i la serigrafia amb la pistola de Warhol.
Tot això succeeix en un instant, un segon, i encara abans d'esgotar-lo, ja s'envien impulsos elèctrics al braç.
La mà vibra i l'apèndix esfèric del bolígraf es posa en marxa. Inicia un recorregut no escrit per un circuit impossible. Com en la millor contra rellotge, el boli ara és un bòlid. Pren velocitat i decisió en les rectes, i també precisió i seguretat en les corbes. Sembla que s'atura però vira i accelera de nou. Hi ha moments que sembla que ni toqui el terra. Una cursa trepidant en pocs segons. Un temps record en un ralli perfecte.
El resultat és aquest. Un rastre de tinta impregna el paper. Un traç fresc, fi i segur com una compresa. Una gargot detallat i figuratiu però també expressiu. Una grafia viva. El que en diem un bon dibuix.
Els grans dibuixants són els que tenen aquest poder. Em refereixo, a tenir la imaginació i tècnica per provocar el fenomen descrit en el moment que vulguin, i amb l'objecte que vulguin. Això és gràcies al talent, però també a moltes hores de practica i mirada atenta.
Aquesta pistola és un dels meus dibuixos elèctrics.
Que és el que té d'especial? Bé...poca cosa. Concretament dues.
La primera que és un original. Vull dir, que tinc el fotut retall de paper on es va dibuixar per única vegada. És impossible tornar-ho a fer igual i no s'ha reproduït mai, a diferència de qualsevol imatge de pistola impresa en una pàgina de revista: és un bon dibuix però no l'ha fet cap gran dibuixant. El segon que té d'especial és precisament això: aquest dibuix l'he fet jo.
Sóc ràpid amb el revòlver.
