Durant anys eren el peatge per poder veure qualsevol contingut de televisió. Les pelis i els documentals estaven bé, però es clar, hi havia els anuncis, abans englobats amb la curiosa denominació del "intermedio". El nombre d'anuncis va anar augmentant, i ara, s'arriben a integrar als mateixos programes. Es veu que donen pasta.
Dir que no t'agraden els anuncis, és possiblement fals, tant com dir per exemple, que t'agraden totes les dones. Senzillament hi ha molts, i a més els canvien.
El que em fa gràcia és aquesta regla no escrita que fa que els alguns anuncis segueixin el mateix llibre d'estil. Segur que us haureu fixat que tots els espots d'una mateixa cosa segueixen el mateix patró. Sigui la marca que sigui. Saps quan un anunci és de perfum perquè veus una cara d'anunci de perfum, i saps si anuncien una asseguradora de cotxe quan surt un tio amb cara de gilipolles. Tots els coneixem bé i em dedicaré aquí a etiquetar alguns d'aquests registres. A definir-los amb metralla crítica, breument però sense compassió.
Anuncis de perfum i de roba- Sensualitat empallegosa, models, joves arrogants, tensió eròtica, ambigüitat sexual.
de productes de neteja i cremes per l'acne- L'amic, la veïna, gent senzilla i campechana. En aquests surt molta merda en plan CSI. poden ser desagradables.
de medicaments, higiene corporal i aigua- Molt seriosos. Gent com tu o el teu sogre. Sempre surt una gràfica ascendent en colorines.
de alimentació i electrodomèstics- Mascles productors. Pagesos o pescadors, i una sola dona. La mare per excel·lència. En plats preparats, surten homes imbècils.
de xocolatines o joguines- Sempre hi ha nens repel·lents i l'animació d'un marcià simpàtic o un mico amb bambes.
de begudes alcohòliques i colònia- Aquests son dels pitjors. Visions lliures del ideal masculí. Versions desafortunades i patilleres de James Bond, que acaben amb el masclisme més recalcitrant, caspós i hortera. Cosos esculturals en situacions idíl·liques. Playita, churris i tinto de verano.
Hi ha alguns que ens commouen, altres ens exciten, i fins i tot hi ha algun que ens agrada. A mi la majoria no em diuen res. Tinc la sensació que els veig a venir. Vaig molt sobrat i penso que els faria millor.
Vull dedicar-me ara especialment als tipus d'anuncis que menys m'agraden o els que odio directament. Son els anuncis que senzillament et diuen com ets i el que has de fer. Generalment van dirigits a la gent de la quarantena d'anys.
Anuncis de companyies d'assegurances i bancs- La seguretat. Un home canós, la insinuació de un problema. Una veu en off, autoritària i paternal que et diu que mai pots estar segur, que saben el que et convé. No saps el que pot passar. Hi ha ha molta púrria i cal preservar el teu estatus, l'empreseta, el fills i el cognom. Deixa't ajudar. Alimenten la inseguretat al més pur estil dels malparits. Quan veig aquests anuncis sempre penso amb Robert Duval a el Padrino.
Anuncis de iogurts, cremes i clíniques d'estètica- Exactament el mateix que l'anterior però associat al cos. Ara surt una dona melangiosa.Tens quaranta i això perilla nena, però jo tinc la solució. Eliminant la flora intestinal redueixes toxines. Ho has de fer cada dia sinó serà pitjor. Hi ha una segona joventut, però els petits detalls et delaten. El greix corporal t'aparta de una vida sana. Això no passaria si vinguessis. Ningú s'en adonarà. Els canons estètics. Aquests anuncis s'apropien i prostitueixen tota la terminologia relacionada amb la salut. Mentides perilloses.
Perquè vegeu que no sempre soc tan negativista, ara per fi acabaré amb una categoria d'anunci que si que m'agrada.
Anuncis de texans i cotxes- Últimament les marques d'automòbils, per diferents raons d'imatge, han canviat la estratègia publicitària. Ara ja no parlen del cotxe, ni t'expliquen les prestacions com abans.
Ara només trien un concepte a transmetre, una paraula d'aquestes importants, per exemple "autonomia", "joventut"," llibertat" o "diferència". Aleshores deuen anar a buscar artistes i cineastes de concurs, perquè ho transmetin en una obra audiovisual de quaranta segons. El receptor pensara en el concepte al concloure l'espot amb el nom del cotxe. El resultat es normalment bo. Es tracta de poesia visual, petits curts gairebé sense paraules i bastant agradables. Això només ho havia vist fer en els anuncis de texans, que eren gairebé clips musicals. Molt xulos i evidentment, molt americans.
