Som un (Non solum)

L'actor Sergi López i el director Jorge Picó van estrenar l'espectacle "Non Solum" l'any 2005 a Girona. L'actor de Vilanova que es va donar a conèixer al cinema francès i és molt popular allí, viu ara un moment dolç gràcies als seus èxits interpretatius i projecció internacional. Diguem que ha arribat a primera divisió estalviant-se competir en categories inferiors com el cinema espanyol i català. És en aquest moment que Sergi López, en lloc de abraonar-se endavant, prefereix fer dues passes enrere. Potser amb la sensació de haver-se deixat de fer alguna cosa abans, torna a casa."Non Solum" és un regal molt especial a Catalunya. Ha tornat per revisar les seves arrels, a furgar en el seu subconscient, al de una professió i en el de tot un país.
La obra teatral es va representar en diverses ciutats, en sales de capacitat mitjana, amb preus populars, gran afluència i seducció. El pas per Barcelona va haver de suspendre's amb les entrades exhaurides, per reprendre's ara, al Teatre Nacional.
Tot plegat, amb l'aclaparador èxit de critica, fa que, poder anar ahir a veure "Non Solum" fos tan recomanable com difícil.

Un home normal sorprèn a un altre de normal en un lloc que no és casa de cap dels dos.
Aquesta situació absurda és el principi d'una obra on Sergi López es multiplica exponencialment amb l'aparició de diferents personatges amb la seva mateixa aparença física. Son "els altres" un concepte recurrent en tota la obra. Homes iguals que volen ser diferents. Un desdoblament constant de tots els "jo", que podem arribar a ser fins a esdevenir una personalitat complexa o un país complicat.
Durant més d'una hora i mitja, tots els Sergis López es troben en aquest espai sense escenografia ni música. Un autèntic exorcisme, catarsis dels tabús, il·lusions i temors que fan no acabar-nos de definir mai. Una sessió de psicoanàlisi i surrealisme. Una paranoia esquizofrènica.Un mosaic de personalitats. El conflicte entre ser centre d'interès i la comoditat de senzillament, ser un altre. Una autèntica exhibició de teatre pur, ple de gestualitat corporal i efectes rubianescos.
Un retrat sentimental, intim i autèntic, on ens hi veiem reflectits i ridiculitzats amb coses tan nostres com la indiferència, la hipocresia, la falta d'autoestima, la por al que arriba, la mitificació de l'èxit social, el servilisme, l'insult anònim, la indignació..etc.
Alguna referència musical, també a l'allioli i a aquesta obsessió daliniana pels culs, en una escena molt bona on s’aconsegueix parlar de sexe des de la més pura innocència lèxica. En un moment de la obra un personatge descobreix el públic i s'avergonyeix. Apareix una reflexió sobre el mateix fet teatral i el sentit de ser reconegut. Rep unes ulleres de sol màgiques que el permeten no ser qui és i poder seure tranquil·lament a una butaca com els altres.
Sortíem d'allà molt satisfets, havent experimentat plaer, tal com desitjava Sergi López al programa de mà, i amb la sensació d'haver estat en alguna cosa important. Pensem que en una obra de culte.

El intermedio

Durant anys eren el peatge per poder veure qualsevol contingut de televisió. Les pelis i els documentals estaven bé, però es clar, hi havia els anuncis, abans englobats amb la curiosa denominació del "intermedio". El nombre d'anuncis va anar augmentant, i ara, s'arriben a integrar als mateixos programes. Es veu que donen pasta.
Dir que no t'agraden els anuncis, és possiblement fals, tant com dir per exemple, que t'agraden totes les dones. Senzillament hi ha molts, i a més els canvien.
El que em fa gràcia és aquesta regla no escrita que fa que els alguns anuncis segueixin el mateix llibre d'estil. Segur que us haureu fixat que tots els espots d'una mateixa cosa segueixen el mateix patró. Sigui la marca que sigui. Saps quan un anunci és de perfum perquè veus una cara d'anunci de perfum, i saps si anuncien una asseguradora de cotxe quan surt un tio amb cara de gilipolles. Tots els coneixem bé i em dedicaré aquí a etiquetar alguns d'aquests registres. A definir-los amb metralla crítica, breument però sense compassió.

Anuncis de perfum i de roba- Sensualitat empallegosa, models, joves arrogants, tensió eròtica, ambigüitat sexual.
de productes de neteja i cremes per l'acne- L'amic, la veïna, gent senzilla i campechana. En aquests surt molta merda en plan CSI. poden ser desagradables.
de medicaments, higiene corporal i aigua- Molt seriosos. Gent com tu o el teu sogre. Sempre surt una gràfica ascendent en colorines.
de alimentació i electrodomèstics- Mascles productors. Pagesos o pescadors, i una sola dona. La mare per excel·lència. En plats preparats, surten homes imbècils.
de xocolatines o joguines- Sempre hi ha nens repel·lents i l'animació d'un marcià simpàtic o un mico amb bambes.
de begudes alcohòliques i colònia- Aquests son dels pitjors. Visions lliures del ideal masculí. Versions desafortunades i patilleres de James Bond, que acaben amb el masclisme més recalcitrant, caspós i hortera. Cosos esculturals en situacions idíl·liques. Playita, churris i tinto de verano.

Hi ha alguns que ens commouen, altres ens exciten, i fins i tot hi ha algun que ens agrada. A mi la majoria no em diuen res. Tinc la sensació que els veig a venir. Vaig molt sobrat i penso que els faria millor.
Vull dedicar-me ara especialment als tipus d'anuncis que menys m'agraden o els que odio directament. Son els anuncis que senzillament et diuen com ets i el que has de fer. Generalment van dirigits a la gent de la quarantena d'anys.

Anuncis de companyies d'assegurances i bancs- La seguretat. Un home canós, la insinuació de un problema. Una veu en off, autoritària i paternal que et diu que mai pots estar segur, que saben el que et convé. No saps el que pot passar. Hi ha ha molta púrria i cal preservar el teu estatus, l'empreseta, el fills i el cognom. Deixa't ajudar. Alimenten la inseguretat al més pur estil dels malparits. Quan veig aquests anuncis sempre penso amb Robert Duval a el Padrino.
Anuncis de iogurts, cremes i clíniques d'estètica- Exactament el mateix que l'anterior però associat al cos. Ara surt una dona melangiosa.Tens quaranta i això perilla nena, però jo tinc la solució. Eliminant la flora intestinal redueixes toxines. Ho has de fer cada dia sinó serà pitjor. Hi ha una segona joventut, però els petits detalls et delaten. El greix corporal t'aparta de una vida sana. Això no passaria si vinguessis. Ningú s'en adonarà. Els canons estètics. Aquests anuncis s'apropien i prostitueixen tota la terminologia relacionada amb la salut. Mentides perilloses.

Perquè vegeu que no sempre soc tan negativista, ara per fi acabaré amb una categoria d'anunci que si que m'agrada.

Anuncis de texans i cotxes- Últimament les marques d'automòbils, per diferents raons d'imatge, han canviat la estratègia publicitària. Ara ja no parlen del cotxe, ni t'expliquen les prestacions com abans.
Ara només trien un concepte a transmetre, una paraula d'aquestes importants, per exemple "autonomia", "joventut"," llibertat" o "diferència". Aleshores deuen anar a buscar artistes i cineastes de concurs, perquè ho transmetin en una obra audiovisual de quaranta segons. El receptor pensara en el concepte al concloure l'espot amb el nom del cotxe. El resultat es normalment bo. Es tracta de poesia visual, petits curts gairebé sense paraules i bastant agradables. Això només ho havia vist fer en els anuncis de texans, que eren gairebé clips musicals. Molt xulos i evidentment, molt americans.