El meu havia sigut un barri de treballadors, però a la dècada dels noranta es va convertir en un barri d'oci. Es varen obrir molts bars musicals. Alguns veïns relacionaven els joves del barri amb el que comportava l'oci nocturn. Jo vaig reaccionar amb una crítica a la política juvenil de l'ajuntament. El text ja ha perdut vigència, però el poso com a document. Aquí queda.
"Ens veiem immersos en un sistema, una forma d'organitzar les coses, basat principalment en els diners. Els joves, si volem independitzar-nos o senzillament, sortir de casa i consumir, necessitem passar moltes hores treballant per empresaris per guanyar diners, que, al cap i a la fi, ens gastarem amb d'altres empresaris.
Aquest és el sistema ens agradi o no, i té les conseqüències que té.
Les institucions mai parlen d'això, d'alguna manera, permeten i ajuden a que tot segueixi regit per aquest sistema.
Cal reconèixer que el barri ha perdut alguna cosa els últims anys i ho pensem gent de totes les edats. Ha perdut identitat i vida associativa. Si fa anys havien existit moviments juvenils compromesos cultural o políticament, ara semblen no existir.
Tot sembla estancat i confós, hi ha una sensació d'ambigüitat, on el jove no sap exactament el que vol, no es defineix.
D'alguna manera els joves també permetem i afavorim que tot segueixi regit pel sistema dels diners.
A Poblenou actualment, tot és en venda. Els antics espais que els joves demanàvem fa temps a les institucions, es lloguen al major postor, a professionals de l'oci, empresaris que molts cops no són del barri. Els joves anem a veure els dissabtes els bars d'aquells que tenen més diners per a obrir-los.
Alguns de nosaltres, inconformistes, creen iniciatives pròpies i imaginatives, que no es queden tant sols en guanyar diners. Cultiven cultura popular, la relació i comunicació és la seva moneda. Van a contracorrent.
Aleshores si, és a ells que busquen les institucions amb la seva política juvenil. Una política basada en el voluntariat. Els conviden a mostrar les seves activitats dins del marc de les institucions, subministrant-nos només els recursos necessaris, justos i justificats. Els animen a invertir, sino diners, si temps, il·lusió i esforços en activitats que els aporten poc més que la satisfacció personal.
L'esforç voluntari, desinteressat, és positiu, sempre que sigui per una bona causa. Les institucions no són les més adequades per demanar aquest esforç, perquè de forma paradògica, permeten i ajuden un sistema que ens fa no que ens quedin més ganes que les de treballar tota la setmana per empresaris i beure molt els dissabtes."
