Els diners són un d’aquells temes tabú com l’erotisme, que gairebé tothom en parla igual i ens quedem amb quatre idees molts justes. A la quitxalla els diem que el menjar és necessari, i la tele per exemple, no, però dels diners, només els diem que costen molt de guanyar.Del que vull parlar avui és de les grans rifes, lottos, quinieles, onces, cuponazos i loteries en general. Aquest sorteigs institucionals solen tenir millor imatge que altres jocs amb diners més privats com les apostes, el poker o les per mi nefastes màquines escurabutxaques.
He debatut una mica sobre el tema. Alguns em direu que és una forma de finançament de l’estat, que rere pot haver motius socials o benèfics i que per Nadal generen il·lusió a molta gent, i podrieu arribar a convèncem.
Però tornem al mateix. Són qüestions on cal la ètica. Vull parlar de la publicitat de la Lotto Catalunya, encara que no recordo si és de la 6.49, i podria fer-ho extensible a molts anuncis de sorteigs. Us convido a fer un anàlisi conceptual del famós anunci del despertador.
L’anunci deia que de participar en la rifa, podries destruir el despertador, doncs no et faria mai més falta. S’hauria d’afegir que cal també que et toqui, cosa que matemàticament és possible. El problema és que convidava a pensar que si et cal aixecar-te d’hora per guanyar diners és perquè vols, que com diuen els lliberals qualsevol pot fer-se ric, i això provoca la buida sensació de sentir-se badoc.
Però anem més enllà. Amagat hi ha quelcom pitjor encara: l’anunci dona per suposat que si tu i jo ens posem el despertador i aprofitem el dia és només per fer peles.
Això em sorprenia molt venint de la Generalitat de Catalunya i concretament d'un govern de Convergència i Unió, l’ideari dels quals està farcit de termes com el valor de l’esforç, la iniciativa, i la feina ben feta. Imagineu-vos doncs quan aquestes campanyes les fan governs “més d’esquerres”. La situació arriba a ser paradòjica.
Ells saben prou bé que a la majoria de catalans, no només ens cal treballar per calers. No és hora de seguir dormint.
Amb campanyes publicitàries com aquesta les persones mitifiquen els diners fàcils, fa que se sentin frustrades per no tenir-ne i engreixen l’ultra-capitalisme. Potser ja era la intenció, però sento com una provocació que es fagi a costa d’allò realment més valuós i que si que és patrimoni de tots: el treball.
