Aquest blog s'inscriu en aquell període concret de la meva vida. Tot i que Els Referents retrocedeixen molts anys, els Dibuixos elèctrics, la Rapsòdia, molts d'aquests Referents i també Les Coses Grosses són productes recuperats d'aquells noranta. Altres entrades més recents m'han servit per buidar el pap del dia a dia. Sempre havia volgut fer una cosa així i parlar d'allò que tant m'havia fet vibrar.
Les seccions es van extingint per deixar que l'Andromedia s'erigeixi com la secció estrella d'aquest blog homònim i ens acompanyi fins a l'últim alè, l'últim més de publicació aquest dos mil-setze.
La nau ha seguit el camí traçat amb els temps estimats. El balanç és positiu. Tot segueix el pla previst i així he aconseguit els objectius proposats en els fulls de ruta i diaris de navegació que he anat redactant. El meu ordinador nau ja no esta per gaires festes i arribem amb les reserves justes.
Anys després, per fi acabo alguna cosa. El meu blog personal i anònim que llegeix poca gent. Estic francament feliç. M'ho he passat molt bé escrivint però també he patit intentant-ho fer bé. Ara tot ja està explicat. Ja a l'exili he decidit sortir del calaix per ensenyar-ho tot. Les meves coses, els meus dibuixets, les meves històries, les meves merdes. Tanquem màquines o pleguem veles, companys. Com deia un altre Andreu, tot això ja està molt reflexionat.
