(HD:Users:Desktop:System:Andromedia/Andromed)
L'any mil- nou-cents
trenta-vuit Industries Xalaux s'havia col·lectivitzat i era
gestionada pels mateixos treballadors. El meu avi sabia que el Xalaux ja
no la dirigia, i que la seva estranya malaltia empitjorava.
Eren aquells terribles dies de març que avions bombardejaven Barcelona. Es deia que la fàbrica participava en la fabricació d'armes pel front, que sortien cada setmana de la ciutat. Un projectil havia impactat d'esbiaix a Can Xaló fent caure part de la xemeneia.
El nen Xalaux i el
seu xofer van venir a la impremta amb l'auto. Xalaux caminava
dificultosament amb un bastó fent-li de crossa. Darrere, el xofer entrava un
equipatge, algunes carmanyoles i una ampolla de vi.Eren aquells terribles dies de març que avions bombardejaven Barcelona. Es deia que la fàbrica participava en la fabricació d'armes pel front, que sortien cada setmana de la ciutat. Un projectil havia impactat d'esbiaix a Can Xaló fent caure part de la xemeneia.
Va obligar a l'avi a seure i entaular-se al pati. Volia parlar, parlar
molt. Volia acomiadar-se.
-T'hauràs adonat que la fàbrica ha caigut als rojos- es mostrava un somriure sarcàstic i còmplice- Se la van quedar els nois, pobres, comprendràs que ara no estan per gaires catàlegs - va fer un silenci i va seguir -Vull que sàpiga que estic agraït amb vostè. La teva tasca en les publicacions ha estat impecable. Els nostres catàlegs han agradat molt. La primera impressió és important, ja sap, la primera impressió, oi?- somreia de nou amb aquell sarcasme infantil, però de cop reflexiu va seguir- Hem sigut molt bons amics. També.
Es van asseure i el xofer va treure menjar obrir el vi. varen tenir una conversa molt interessant. Xalaux va explicar la història familiar tot enllaçant-la amb els canvis tècnics. Per fer-ho va dividir l'evolució de la humanitat en etapes.
- Les societats nòmades es regien per la conquesta dels territoris, eixamplar horitzons en cerca d'aliments i les matèries primeres. Després va ser l'època de la tècnica oi? Van aprendre a establir-se i a inventar eines per produir el que no calia anar a buscar. Perquè vols abraçar tant sense temps per abastar-ho? A poc a poc amb partir de la revolució industrial, volums productius i els territoris estan deixant de ser importants, doncs la clau era poder arribar a ells abans. Hi havia els transports i la tecnologia que ens havia de permetre arribar-hi en menys temps- L'avi ho seguia, interessat
- Per poder abraçar molt, també havies de ser ràpid, més àgil. Entens? Aquesta era una de les especialitats de la meva mare, ella ho va canviar tot. Les seves màquines, cada vegada trigaven menys temps per fabricar el mateix. Creaven pautes i normatives que feien la seva producció més racional, més lleugera, més transportable. Que hi passés per la porta, deia sempre. Aparells més complexos que cada vegada ocupaven menys. Ella estava convençuda que la velocitat guanyaria a l'espai i les seccions i naus de Can Xalaux es quedaven cada vegada més buides. Com amb les telecomunicacions saps? Vam entendre que es tractava d'estar a tot arreu alhora i que ens abocarem a la immediatesa. Velocitat, producció... Calor!- va treure's un mocador amb aquella X sorgida, i es va eixugar la suor-
Tot van acabar per fondre's- Va concloure, i ara somreia melancòlicament, amb la mirada perduda en un punt indeterminat.
El discurs s'havia tornat entre metafísic i sentimental. L'Avi escoltava perplex, sense entendre gaire aquell final.
Xalaux es va fer acostar un maletí reforçat i el va obrir.
Aquestes figures porten tota la vida relacionant-se entre elles, agrupant-se en danses que no entenc.
- De tot el que t'explico tan sols en queda això, amic meu. Vint-i-tres figures de plom entre vellut. Ve a ser un tros del somni del meu avi, les despulles de la meva mare, la meva joguina d'infància. Com veuràs t'estic donant tot el que tinc. - veient que l'avi no acabava d'entendre el sentit de tot allò va ser més concret.
- És el millor material del qual hem disposat mai, un aliatge magnifica, el millor plom del món. El fondràs. Aquest és el metall amb el qual has de fer la teva tipografia. Converteix els seus cossos en lletres, i que agrupant-se facin noms i explicacions per totes les coses. Tu fone'ls i ells faran la resta.
-T'hauràs adonat que la fàbrica ha caigut als rojos- es mostrava un somriure sarcàstic i còmplice- Se la van quedar els nois, pobres, comprendràs que ara no estan per gaires catàlegs - va fer un silenci i va seguir -Vull que sàpiga que estic agraït amb vostè. La teva tasca en les publicacions ha estat impecable. Els nostres catàlegs han agradat molt. La primera impressió és important, ja sap, la primera impressió, oi?- somreia de nou amb aquell sarcasme infantil, però de cop reflexiu va seguir- Hem sigut molt bons amics. També.
Es van asseure i el xofer va treure menjar obrir el vi. varen tenir una conversa molt interessant. Xalaux va explicar la història familiar tot enllaçant-la amb els canvis tècnics. Per fer-ho va dividir l'evolució de la humanitat en etapes.
- Les societats nòmades es regien per la conquesta dels territoris, eixamplar horitzons en cerca d'aliments i les matèries primeres. Després va ser l'època de la tècnica oi? Van aprendre a establir-se i a inventar eines per produir el que no calia anar a buscar. Perquè vols abraçar tant sense temps per abastar-ho? A poc a poc amb partir de la revolució industrial, volums productius i els territoris estan deixant de ser importants, doncs la clau era poder arribar a ells abans. Hi havia els transports i la tecnologia que ens havia de permetre arribar-hi en menys temps- L'avi ho seguia, interessat
- Per poder abraçar molt, també havies de ser ràpid, més àgil. Entens? Aquesta era una de les especialitats de la meva mare, ella ho va canviar tot. Les seves màquines, cada vegada trigaven menys temps per fabricar el mateix. Creaven pautes i normatives que feien la seva producció més racional, més lleugera, més transportable. Que hi passés per la porta, deia sempre. Aparells més complexos que cada vegada ocupaven menys. Ella estava convençuda que la velocitat guanyaria a l'espai i les seccions i naus de Can Xalaux es quedaven cada vegada més buides. Com amb les telecomunicacions saps? Vam entendre que es tractava d'estar a tot arreu alhora i que ens abocarem a la immediatesa. Velocitat, producció... Calor!- va treure's un mocador amb aquella X sorgida, i es va eixugar la suor-
Tot van acabar per fondre's- Va concloure, i ara somreia melancòlicament, amb la mirada perduda en un punt indeterminat.
El discurs s'havia tornat entre metafísic i sentimental. L'Avi escoltava perplex, sense entendre gaire aquell final.
Xalaux es va fer acostar un maletí reforçat i el va obrir.
Aquestes figures porten tota la vida relacionant-se entre elles, agrupant-se en danses que no entenc.
- De tot el que t'explico tan sols en queda això, amic meu. Vint-i-tres figures de plom entre vellut. Ve a ser un tros del somni del meu avi, les despulles de la meva mare, la meva joguina d'infància. Com veuràs t'estic donant tot el que tinc. - veient que l'avi no acabava d'entendre el sentit de tot allò va ser més concret.
- És el millor material del qual hem disposat mai, un aliatge magnifica, el millor plom del món. El fondràs. Aquest és el metall amb el qual has de fer la teva tipografia. Converteix els seus cossos en lletres, i que agrupant-se facin noms i explicacions per totes les coses. Tu fone'ls i ells faran la resta.
