Què té a veure la filosofia amb l'art? No ho sé, tot i que penso que la vida també té formes i ritmes bonics, fa voltes en espiral cap a alguna direcció com la terra envolta el sol. Vull dir, crec que la vida és harmònica, corba i relacionada en ella mateixa tot i que no tinc clar que sigui tancada ni limitada, per tant és artística. A la vida he tingut ocasió de conèixer persones molt interessants que s'han dedicat a cultivar-se ells mateixos i a practicar maneres de viure conseqüents amb el que pensen i respectant amb el que ens envolta. Es tracta d'una tasca difícil de portar a terme i que jo admiro profundament. Des de la desconeixença i la ignorància, tendim a relacionar la mística amb la religió, el naturistes amb els hippies i els filòsofs amb la follia. Jo crec que senzillament, no ens atrevim a conèixer i a més a més, ens fa mandra.
Als anys seixanta la cultura i el ioga va arrelar entre els naturistes i els hippies decoraven les seves parets amb mocadors amb elefants d'ulls maquillats. Després hi havia aquell calb grassonet que sempre somreia. Era un "deu xinès", sens dubte molt més simpàtic que les nostres verges. A diferència dels europeus, els asiàtics no entenien la ment sense el cos i a la inversa. Tot revertia. Per estar bé amb un mateix cal estar-ho amb l'entorn.
A nosaltres ens van arribar a través de les arts marcials, el cinema i Bruce Lee. A mi en va marcar la pel·lícula "Karate Kid" també americana es clar. Els bons lluitadors no necessitaven lluitar, tan sols canalitzen la rabia de l'oponent per fer-lo caure. Tothom rep el que dóna. Justícia poètica. A través d'això vàrem arribar a tota la resta. Vam conèixer el karate i el judo, i al barri van obrir alguns gimnasos. Després arribarien, el taekwondo, l'aikido, el Moi Tai, altres tècniques de lluita japoneses, coreanes o Tailandeses. Hauria molat fer kendo amb armadura i catanes de fusta, però devia ser caríssim i tan sols per algunes elits.
Després hi havia els ninja, els senyors de la nit, mítics assassins silenciosos que a tots els nois ens flipaven.
L'afany del perfeccionisme i rapidesa de moviments en els seus moviments ens tenen fascinats. Diuen que estudien maneres de fer molt més ràpid les coses més simples com plegar una samarreta. Ens fa certa por atàvica aquest afany i el seu concepte gairebé obsessiu del treball.
Ja d'adult a mi em va seduir el Tai-chi que tot i ser una pràctica d'autodefensa, sembla una dansa una forma d'exercici físic apte per a totes les edats. Em fascinen totes aquestes ensenyances que explicàvem als moviments, basades en cedir i aprendre a perdre una vegada rere l'altra per així fer-ho millor. M'agraden les referències constants als animals i elements de la natura. A partir del gran difusor del Tai-chi al món, el mestre X vaig conèixer el Taoisme, que crec sincerament que seria per mi un excel·lent manual de vida. Quan escolto consells en moments d'ofuscació penso en totes aquestes disciplines que estic segur solucionarien molts dels meus defectes.
La filosofia asiatica, més antiga i més humanista que l'europea reuneix infinits coneixements traslladats a tots els petits detalls quotidians, des de l'exercici físic a la forma d'ordenar-se la llar o la forma de cuinar.
M'agrada per la seva sobrietat i austeritat. La seva arquitectura de fusta i elements naturals, els seus mobles baixos, els seus jardins amb rajolins d'aigua i pedres rodones. Gaudeixo amb la seva forma mínima de cuinar tot prioritzant textures i gustos ben diferenciats. M'agraden els colls i els traus dels seus vestits.
Em fascinen els símbols fets amb pinzell per la seva força gràfica, i evidentment m'agrada el gin –gan. El dia que el vaig entendre el vaig descobrir com la forma perfecta, el millor logotip del món, una revelació gràfica que dibuixa tots els conceptes taoistes: rodonesa, flexibilitat, suavitat i llunyania. Un gest circular infinit que ens recorda que tot allò bò té quelcom dolent i a la inversa.
Potser m'he equivocat de vida. En la meva fantasia infantil encara m'agradaria ser un monjo guerrer de vida saludable, equilibrat, amant del silenci i dotat per la paciència, sempre preparat tant per l'amor com per la guerra, resistent però flexible, com un jonc.
