Recordo perfectament aquell matí tan trist. No entenia el perquè fou la mare que em va venir a buscar i acompanyar al bar de la tia Elena.
Se la veia molt preocupada però fins dalt l'autobús no va explicar-me res. - M'ha trucat la tia Elena. El Julià...està malament. Ahir se'l van endur i...l' han pegat.
Recordo als dos acostant-nos a la taverna, amb la persiana mig baixada. A la porta L'Elena donava explicacions a veïnes i clients habituals que de tant en tant s'acostaven en la seva litúrgia diària. Mai li havia vist tanta mala cara i de forma amable els convidava a no quedar-se.
A nosaltres si que ens va fer passar. Un cop dins, la mare em va presentar un home amb americana i bigoti. Era un advocat, amic de la familia. Vam pujar al pis familiar damunt el bar, on vivien. Ens va obrir el David, germà del Julià. El seu pare sortia d'una cambra amb una tassa de brou mig plena i al veuren's va dir
–no puede hablar mucho, pobret, ni tragar puede- tot trencant a plorar tímidament- Lo han pegado...hijos de puta...-
El fill es va afanyar a llevar-li la tassa i la mare l'abraçà, tranquil·litzant-lo. A través de la porta ajustada vaig veure el Julià, postrat al llit. La tenia inflada i amb tonalitats que anaven del vermell al blau. Va girar lleugerament el cap i em va semblar que em mirava amb un únic ull entreobert.
De nou al bar vam seure a una taula on hi havia l'home bigoti i L'Elena ens va portar uns vichis. L'home va parlar
-La teva mare m'ha dit que darrerament vens sovint a Poblenou, diu que hi has trobat una feina oi?- - Es veritat això? Has estat amb el Julià oi? On ereu?- va arrencar la mare. Estava una mica nerviosa i em feia desconcertar. L'home ho va captar i gentilment va tocar la mare per seguir parlant ell. -Fa dues setmanes van anar dos homes a casa ta mare. Pensem que eren policies, no ho sabem. Li van fer una o dues preguntes sobre tu. Li van dir que et tenen vist per la zona d'Icària, que et trobaves amb un activista. Hi havia indicis que aquesta persona, exercia...una actividad criminal de caracter revolucionario". Això és un grup que pot fer petits robatoris, transportar armes o posar artefactes explosius.
- La mare va seguir- Tot plegat, no va ser gaire estona. Aquells homes m'incomodaven, desprenien una olor de puro que es quedava per tot el rebedor. Els vaig dir que potser anaves amb el Julià. No sé perquè ho vaig fer, estava segura que tot havia de ser una equivocació, i que no hi teniu res a veure. Oi?-
Mai ho havia admès, però sortir del meu món per endinsar-me als carrerons d'aquell barri havia anat acompanyat del presentiment de posar-me on no em demanaven, de trepitjar territoris desconeguts que em feien perdre el control dels meus actes. Tampoc aquell dia vaig explicar res, però després vaig tornar a pensar en aquest joc de coincidències. Potser res tenia a veure o potser tot. Si, jo coneixia algú que vivia amagat. Era del tot possible que a la nit s'escolés dins llocs tancats i usurpés coses que apareixien i desapareixien en caixes. Potser pertanyia a un grup de contrabandistes, o malfactors ves a saber. Potser aquells estranys artefactes amb cables servien per fer explotar coses. Totes aquelles especulacions van impressionar-me i em van fer més prudent i desconfiat. Aquesta va ser la raó per la qual, durant unes setmanes, vaig deixar d'anar a Can Xaló.
