Quan tenim una equació matemàtica sempre tenim una variable,
un símbol que pot prendre qualsevol valor depenent dels nombres, magnituds o
factors que l’envolten. Aquest és el Jòquer. Sense personalitat pròpia,
igual que un actor, té la capacitat de prendre la identitat de la carta que té
al costat, pel també se l’anomena “bufó” i té la seva aparença perquè imita al
rei i a altres cartes que si tenen força, autoritat o personalitat pròpies. Ell
juga a “fer-se passar per” i moltes vegades ho aconsegueix per això els bufons
de la cort antigament eren els que sabien de totes les trames, embolics, enamoriscaments
i secrets perquè s'assabentaven de tot per aquesta facultat que tenien innata
de mimetitzar-se amb l'entorn sense ser vists. En molts casos les seves
paraules parlen únicament amb “la veritat” i són definitives ... Per això
se l'anomena sovint “el savi” o “l’il·luminat”.
Simon Würfel. Teòric, dissenyador i escenògraf
nord-americà d’origen francoalemany. (Hamburg,1929 -Nova York,1986).
Tot i néixer a Alemanya, amb tan sols tres anys, la seva familia s’establí a París. El seu oncle era productor teatral, havia adquirit l’any 1918, “Le Réveil” un petit teatre de cabaret al Boulevard de la Chapelle. Ja de ben petit, la proximitat amb ell va facilitar-li un contacte proper amb el món de la faràndula i el teatre de varietats.
Simon vivia amb el seu pare vidu i dues germanes al segon pis del mateix edifici de “Le Réveil”.El seu pare, durant uns anys soci de l’oncle, patia d’alcoholisme i ludopatia. La seva figura marca inevitablement la seva adolescència. El jove Simon va ser arrossegat per la vida ociosa del seu pare, immersa en prostíbuls, sales de joc i drogues lúdiques. Fou un prematur coneixedor de la nit parisenca, presenciant des de dins sales d’espectacles i coneixent algunes figures de teatre satíric.
La seva germana, ho explica en una entrevista:
“No devia tenir ni tretze anys que Simon havia d’acompanyar-lo en sessions interminables de joc, a cases particulars o a la rere botiga d’algun cafè. Mentre el pare jugava, ell dibuixava compulsivament en un racó. Després Simon es dedicava a imitar grotescament els companys de partida, ja apuntava sentit teatral, i això feia riure al pare. A mi, sincerament, tot allò em semblava trist, i estic convençuda que el va marcar negativament.
Afortunadament jo treballava i m’havia traslladat fora del barri i la meva germana havia passat a viure amb els oncles.” (Elrike Würfel)
Tot i néixer a Alemanya, amb tan sols tres anys, la seva familia s’establí a París. El seu oncle era productor teatral, havia adquirit l’any 1918, “Le Réveil” un petit teatre de cabaret al Boulevard de la Chapelle. Ja de ben petit, la proximitat amb ell va facilitar-li un contacte proper amb el món de la faràndula i el teatre de varietats.
Simon vivia amb el seu pare vidu i dues germanes al segon pis del mateix edifici de “Le Réveil”.El seu pare, durant uns anys soci de l’oncle, patia d’alcoholisme i ludopatia. La seva figura marca inevitablement la seva adolescència. El jove Simon va ser arrossegat per la vida ociosa del seu pare, immersa en prostíbuls, sales de joc i drogues lúdiques. Fou un prematur coneixedor de la nit parisenca, presenciant des de dins sales d’espectacles i coneixent algunes figures de teatre satíric.
La seva germana, ho explica en una entrevista:
“No devia tenir ni tretze anys que Simon havia d’acompanyar-lo en sessions interminables de joc, a cases particulars o a la rere botiga d’algun cafè. Mentre el pare jugava, ell dibuixava compulsivament en un racó. Després Simon es dedicava a imitar grotescament els companys de partida, ja apuntava sentit teatral, i això feia riure al pare. A mi, sincerament, tot allò em semblava trist, i estic convençuda que el va marcar negativament.
Afortunadament jo treballava i m’havia traslladat fora del barri i la meva germana havia passat a viure amb els oncles.” (Elrike Würfel)
La gran guerra, l’obertura
de les primeres sales de cinema a Paris i la crisi de les petites sales de
teatre, es va sumar a una desastrosa administració del negoci que va obligar
“Le Réveil”a tancar l’any 1943.
El seu oncle, com ja feia subtilment amb les germanes va voler
apartar Simon de la decadència familiar i la influència parental,
fent-lo tornar a Alemanya l’any 1952 on Simon Würfel va poder
ingressar a la Werkakademie de Kassel per estudiar belles arts.
L’objectiu del seu oncle de separar Simon del univers corromput del pare mai es veuria del tot complert, doncs, l’etapa del petit a Paris influenciaria notablement tota la seva creació des d’aleshores.
És impossible concebre ni entendre la seva obra sense el concepte d’espectacle satíric i eròtic que havia conegut als escenaris, però tampoc sense la presència de la vida ociosa i addictiva que havia vist en l’entorn del pare. Els seus estudis s’inspiren directament en la iconografia del joc. La peça protagonista del seu espectacle, una gran roda articulada s’inspirava clarament en el joc del "parchísi" i la "roulete", nom que es feia servir per anomenar-la. La utilització de referències als jocs de taula i d’atzar, van arribar al punt de definint-se ell mateix com a “jòquer”.
L’objectiu del seu oncle de separar Simon del univers corromput del pare mai es veuria del tot complert, doncs, l’etapa del petit a Paris influenciaria notablement tota la seva creació des d’aleshores.
És impossible concebre ni entendre la seva obra sense el concepte d’espectacle satíric i eròtic que havia conegut als escenaris, però tampoc sense la presència de la vida ociosa i addictiva que havia vist en l’entorn del pare. Els seus estudis s’inspiren directament en la iconografia del joc. La peça protagonista del seu espectacle, una gran roda articulada s’inspirava clarament en el joc del "parchísi" i la "roulete", nom que es feia servir per anomenar-la. La utilització de referències als jocs de taula i d’atzar, van arribar al punt de definint-se ell mateix com a “jòquer”.
