Des d’aquestes línies vull
presentar-vos el que va ser la part central del treball que als noranta vaig
realitzar sobre la persona de Simon Würfel, un creador multi-disciplinari que durant la dècada dels setanta va dirigir
l’inclassificable “Big Things” (Les Coses grosses).
“D’aqui breus instants començarà a girar la roda. Iniciarem un viatge que ens portarà cap a nous colors, nous valors i experiències.”
Aproximadament així, parodiant la publicitat dels aparells audiovisuals que als anys setanta es començaven a vendre a arreu, és com Würfel acostumava a presentar el seu espectacle.
“Big things” fou un muntatge teatral de caràcter participatiu. Efímeres, esporàdiques i canviants, es calcula que les representacions no van superar la vintena i mai van ser exactament iguals, però van provocar tot tipus de reaccions entre els que les van poder veure i van inspirar una bona llista d’artistes de la seva generació. Filòsof, actor, escenògraf... La figura de Simon Würfel, un novaiorquès d’obscur passat, té l’empremta d’alguns dels corrents contra-culturals més importants del segle passat, com el moviment Fluxus, el pop-art o el punk.
La primera referència que vaig tenir personalment de Les coses Grosses (com vaig decidir traduir al català) fou durant una estada a Berlín a finals dels vuitanta. En un espai alternatiu ocupat per una companyia de circ, vaig veure projectat l’enregistrament de la que probablement fou la representació de 1978 a Hamburg, una de les úniques ocasions en què Big Things es va representar a Europa. Era una gravació en Super-8 força precària, però em va tenir absort mentre va durar. Després es va fer una mena d’explicació en alemany, cosa que, comprendreu que no em va ajudar en absolut a saber el que havia vist.
Anys més tard va arribar a les meves mans una edició de la revista Playboy on es parlava de Simon Würfel i “Big things”. La meva memòria va tornar a la projecció de Berlín, i de seguida el vaig relacionar l’article amb aquell estrafolari personatge maquillat que la protagonitzava. Un treball per la universitat fou l'excusa perfecta per endinsar-me a Simon Würfel i el seu espectacle. Partint de l'article citat, on les dues dones de la seva vida, la seva germana gran Elrika, i la seva companya Nicole Fontana explicaven la vida de Simon, jo vaig començar a buscar tota la informació possible. Per fer-ho, vaig haver de fer d’investigador i cercar en alguns arxius i hemeroteques, una tasca en la qual van haver d’ajudar-me una amiga periodista i un company amb coneixement de l’alemany. He de dir que en principi vaig trobar poca informació més valuosa que el mateix article citat, tan sols algunes fonts, alguns paràgrafs i referències en entrevistes a personatges coneguts com Andy Warhol o Terry Southern. Com més anava coneixent el fenomen Big Things, més em sorprenia la influència que havia tingut en una bona colla d’artistes i intel·lectuals.
Disposava de molt poques imatges. Alguna fotografia de Würfel i providencialment una mena de dibuix tècnic de la “roulette”, element central de l'espectacle.
El meu repte principal era evidentment, revisitar la gravació que havia vist, així que, no sense esforç, vaig poder contactar amb un dels components del grup de Berlín set anys després. Havien perdut la pista de la pel·licula però em van referenciar un petit guió de Big things publicat a Alemanya i que no vaig parar fins a aconseguir. Posteriorment, la mateixa persona, interessada com jo per Würfel em va posar en contacte amb la comunitat universitària de Kassel.
Mai vaig aconseguir veure ni sentir de nou el Big Things original de Simon Würfel, però tenia aquella petita joia, un llibret que es podia considerar una mena de guió i que incloïa la història del “petit rellotger”, un conte que servia com a eix de l'espectacle.
Tota aquesta informació ampliada, vestida amb algunes imatges que he cregut adient relacionar, configuren “Les Coses Grosses, vida i obra de Simon Würfel” que ara, vint anys després tinc el goig de presentar-vos.
“D’aqui breus instants començarà a girar la roda. Iniciarem un viatge que ens portarà cap a nous colors, nous valors i experiències.”
Aproximadament així, parodiant la publicitat dels aparells audiovisuals que als anys setanta es començaven a vendre a arreu, és com Würfel acostumava a presentar el seu espectacle.
“Big things” fou un muntatge teatral de caràcter participatiu. Efímeres, esporàdiques i canviants, es calcula que les representacions no van superar la vintena i mai van ser exactament iguals, però van provocar tot tipus de reaccions entre els que les van poder veure i van inspirar una bona llista d’artistes de la seva generació. Filòsof, actor, escenògraf... La figura de Simon Würfel, un novaiorquès d’obscur passat, té l’empremta d’alguns dels corrents contra-culturals més importants del segle passat, com el moviment Fluxus, el pop-art o el punk.
La primera referència que vaig tenir personalment de Les coses Grosses (com vaig decidir traduir al català) fou durant una estada a Berlín a finals dels vuitanta. En un espai alternatiu ocupat per una companyia de circ, vaig veure projectat l’enregistrament de la que probablement fou la representació de 1978 a Hamburg, una de les úniques ocasions en què Big Things es va representar a Europa. Era una gravació en Super-8 força precària, però em va tenir absort mentre va durar. Després es va fer una mena d’explicació en alemany, cosa que, comprendreu que no em va ajudar en absolut a saber el que havia vist.
Anys més tard va arribar a les meves mans una edició de la revista Playboy on es parlava de Simon Würfel i “Big things”. La meva memòria va tornar a la projecció de Berlín, i de seguida el vaig relacionar l’article amb aquell estrafolari personatge maquillat que la protagonitzava. Un treball per la universitat fou l'excusa perfecta per endinsar-me a Simon Würfel i el seu espectacle. Partint de l'article citat, on les dues dones de la seva vida, la seva germana gran Elrika, i la seva companya Nicole Fontana explicaven la vida de Simon, jo vaig començar a buscar tota la informació possible. Per fer-ho, vaig haver de fer d’investigador i cercar en alguns arxius i hemeroteques, una tasca en la qual van haver d’ajudar-me una amiga periodista i un company amb coneixement de l’alemany. He de dir que en principi vaig trobar poca informació més valuosa que el mateix article citat, tan sols algunes fonts, alguns paràgrafs i referències en entrevistes a personatges coneguts com Andy Warhol o Terry Southern. Com més anava coneixent el fenomen Big Things, més em sorprenia la influència que havia tingut en una bona colla d’artistes i intel·lectuals.
Disposava de molt poques imatges. Alguna fotografia de Würfel i providencialment una mena de dibuix tècnic de la “roulette”, element central de l'espectacle.
El meu repte principal era evidentment, revisitar la gravació que havia vist, així que, no sense esforç, vaig poder contactar amb un dels components del grup de Berlín set anys després. Havien perdut la pista de la pel·licula però em van referenciar un petit guió de Big things publicat a Alemanya i que no vaig parar fins a aconseguir. Posteriorment, la mateixa persona, interessada com jo per Würfel em va posar en contacte amb la comunitat universitària de Kassel.
Mai vaig aconseguir veure ni sentir de nou el Big Things original de Simon Würfel, però tenia aquella petita joia, un llibret que es podia considerar una mena de guió i que incloïa la història del “petit rellotger”, un conte que servia com a eix de l'espectacle.
Tota aquesta informació ampliada, vestida amb algunes imatges que he cregut adient relacionar, configuren “Les Coses Grosses, vida i obra de Simon Würfel” que ara, vint anys després tinc el goig de presentar-vos.