Andromedia (37)

(HD:Users:Desktop:System)

Quan en tornar l’hereu va obrir el maletí de cuir, els tècnics de Can Xalaux no es podien creure que tornessin a tenir aquí la col·lecció de soldadets de plom. El que pensaven que eren simples joguines que el nen Xalaux hauria perdut com la mateixa infantesa, tornaven anys després encaixades entre vellut, pulcrament conservades com una tossuda herència familiar. Vint-i-tres peces en miniatura d’aspecte humà a escala N amb les que de petit sempre jugava, i que es podien trobar formant en qualsevol racó. Les “forces formals”, com els Xalaux les havien passat a anomenar, no eren ben bé soldats. No tenien armes ni uniforme Eren figures força rudes, poc detallades, i mai eren exactament iguals, és a dir, les postures de les figuretes podien ser completament diferents una de l’altra segons el moment. No, mai havien estat articulades ni flexibles, eren massisses i rígides com una pedra, però hi havia quelcom meravellós que les feia canviar de forma imperceptible, i sense cap intervenció aparent. Les Forces formals del nen Xalaux es movien soles.

Se les havia endut amb ell a Amèrica i l’havien acompanyat a arreu. Xalaux explicava emocionat que amb Tesla havien descobert que el seu plom era sensible a unes radiacions determinades i havien potenciat aquest fet aconseguint que les peces es poguessin moure més ràpid. Durant el procés havia recordat sovint una conversa amb la seva mare al jardí de la fàbrica.
- Quan es mouen mare?- deia un Xalaux infant.
- Es mouen sempre, però no ho veiem. El metall de què estan fets té memòria, saps?, recorda quan encara pertanyia a una mateixa peça- Van aturar-se davant el llimoner formós - Aquestes branques saben que pertanyen al tronc robust d’un llimoner, i tot i ser de la mateixa fusta han après a dividir-se ocupant així l’espai, a tirar amunt fent-se més lleugeres i flexibles. Si t'hi fixes, als extrems dels branquillons, veuràs fulles, i també flors blanques. No veus com creixen, però la setmana que vinent seran més grans. Dins d’aquestes hi ha espores que saben fer nous arbres, tenen memòria d’on venen. Ho entens ara fill meu?- 
- Així, les forces formals són com flors de llimoner?-
- Bé, el que vull dir és que si regues l’arbre...tindrem llimones.-