Inventari

Aquest cop m’he decidit. Cal iniciar una nova fase amb això dels
paperots. Desguassar la maleta, fer net. Faig petites piles, encara em queden masses papers per llençar. Cada cosa al seu lloc, i el que no té lloc a mar. Hi ha la documentació, la propaganda i la pila de papers manuscrits. Entre aquests últims he indultat uns quantes idees bones que algun dia recuperaré, conscient que aleshores potser se’ls haurà passat l’arròs.
M’entristeix un xic les piles dels papers sense futur. Idees inacabades que he d’assumir que no val la pena ni el temps acabar-les.
Cartes d’amor, diaris, reflexions, proclames, guions i lírica barata.

Des de la distancia els emmarco en aquella etapa fosca pròpia d'una adolescència prolongada. Escrivia sobre sentiments, emocions lligades a instants concrets, experiències d’un mateix. Insistia en el concepte de “moment”. Imagino que era l’únic que coneixia amb certesa i encara pensava que eren fenòmens únics. La majoria dels meus manuscrits eren en castellà, probablement degut a la influència directa de les pel·lícules i cançons que escoltava. No les corregia ni modificava gaire; Com gairebé tot ho deixava com un material amb possibilitats però mal acabat. Tampoc ho faré ara. Ja no em reconec en aquell jove en l’etapa de l’egocentrisme, mirar-se el melic i sobredimensionar tota idea personal.

D’aquesta paperassa podria haver encetat una secció, hagués estat la més íntima d’aquest blog personal alhora que anònim. Hagués volgut explicar-ho tot però no ensenyaré res. No importa les coses que escrivia tant com la manera que ho feia. Em limitaré tant sols a justificar tantes hores abocat a una taula. Mai més ho faré d’amagat i sense saber perquè.

Ara sé que mai havia d’haver-ho començat. Ara ja no escric res perquè sí. Quan ho faig sé a qui i on vull arribar. Per algú tan propens als inicis, la vida s’ha convertit en una qüestió d’anar tancant temes.