(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
Em va preguntar si era jo
qui havia grafiat la fàbrica i si m’agradava fer-ho; En aquell moment no sabia
si em renyava. Parlava en un accent una mica estrany, semblava estranger.
Vaig respondre amb to de
disculpa, argumentant que era pintora, venia per l’encàrrec i havia suposat que
calia pintar sobre les caixes. Va semblar mirar-me de forma inexpressiva però
tot seguit va somriure- L’encàrrec…ja-. Va aixecar la mirada mirant les caixes,
i amb gest d’acceptació va moure la mà movent-la circularment indicant desenvolupament,
com convidant-me a seguir. Em va dir que continués pintant tal com havia
començat a fer-ho. La meva intuïció així, havia estat correcta. També va
senyalar en un racó una pila de pots de pintura per estrenar i una escala
plegable. - Durant la llum- va concloure, després es va girar i es va allunyar
sense acomiadar-se. Me’l vaig mirar mentre se’n anava.
Aquell tipus era estrany. L’havia
confós amb un model de fotografia, no sé com s’ho devia prendre, però de fet ho
podia semblar. Tot ell era...diferent. El color de la pell en va fer pensar que
era d’una altra raça, tot i que les faccions eren més aviat europees. El seu
cap era d’un color gairebé metàl·lic i duia el cabell curt així que costava
molt atorgar-li una edat. Vestia una mena de indumentària força ajustada d’una
sola peça i amb tot de pegats cosits. En algun punt duia algun grafisme brodat com
un soldat o bomber. Semblava un uniforme, per tant el més normal és que fora un
treballador de la fàbrica i n’hi hagués d’altres com ell treballant-hi. Per altra banda, es movia
amb certa autoritat, semblava que pertanyia al lloc i hi estava relacionat. Dominava
aquell espai interior. El fet que aprovés la
meva presència, va fer que per primera vegada em veiés amb llicència per
estar-m’hi.
Em vaig mirar aquelles
interminables parets de fusta magnànimes. Suposaria esforç físic, no acabava
d’entendre perquè se’m encarregava allò i qui estava disposat a remunerar-me pels
dies que hi dedicaria, però tacar aquella superfície tan grossa era per mi una
mena de regal. Ho podria fer de forma lleugera i fins i tot ho passaria bé.
