Andromedia (23)

(HD:Users)
Del pare només conservo una figureta que tinc en algun calaix. La mare mai em va voler explicar gran cosa. Només sé que havia passat gairebé tota la vida a fora i que era molt…actiu. Sempre que preguntava a l’avia per ell , acabava parlant-me de l’avi i de com havia aixecat l’impremta. El dia que vaig anar a preguntar sobre els clients de l’avi, ella em va parlar del meu pare. La vida a vegades és enrevessada. Poseu musica sentimental.

Va començar a ajudar a l’impremta de ben jove, fins que va haver d’anar a la guerra. Va tornar passat uns anys, mig d’amagat i sota un altre nom. A casa van estar molt contents de tenir-lo de nou, però eren temps durs i res era el mateix que abans. A l’impremta hi havia molt poca feina, tant sols feien els catàlegs, i el pare tenia presa la decisió de marxar cap al nord. Començava aquí un període d’anades i vingudes intermitents. Passava dos anys fora, apareixia a Gràcia uns mesos i tornava a marxar sense gaires explicacions. En la situació convulsa a Europa era el pitjor moment per fer-ho, l’avia plorava, l’avi li prohibia i discutien molt, però ell aconseguia alguns diners i s’acomiadava de nou. En una d’aquelles visites va venir acompanyat de la meva mare, una noia belga que s’havia quedat orfe. L’avia pensava que aquesta noia l’estabilitzaria i en principi així va ser. Van passar a Barcelona uns anys i em van tenir a mi.

Quan jo devia tenir cinc anys, ja acabada la guerra europea, va tornar a fer la maleta i aquesta vegada no va tornar més. En principi vaig pensar que era perquè s’havia barallat amb els avis. Anys després vaig arribar a la conclusió que delinquia doncs algun dia havia escoltat la tia Elena fer referència a alguna cosa sobre la policia.

Aquell dia l’avia em va explicar que sovint el pare havia d’amagar-se doncs alguns homes venien a fer preguntes sobre ell. Es deia que estava involucrat en alguna organització estrangera i que li van trobar missatges xifrats “com en rus” va dir. La gent parlava massa. Alguns deien que el buscaven per roig, altres per ser d’una societat secreta i ves a saber que més. Li vaig preguntar a l’avia si era a la presó o si per contra no volia tornar. Em va respondre que sincerament, ningú sabia si era viu.