Era un dia que sortia de la fàbrica. Havia quedat amb el Julià molt a prop d’allí i portava un dels catàlegs del avi. S’em va abalançar un gos bordant. De on jo em dirigia una veu el va fer aturar. Hi havien dos nois gitanos i un s’em va quedar mirant. Va dir alguna cosa, jo vaig prémer el catàleg contra el meu cos i vaig girar cua cap una altra sortida, patint per el catàleg i per mi.
Les persones de pell bruna eren una estranyesa a la petita Barcelona que coneixia. Tot i que a Gràcia també vivien gitanos, mai ens hi relacionaven; persones d'altres races tan sols en veiem al centre de la ciutat. Arrossegàvem dels grans perjudicis sobre ells. Encara es deia que vivien robant. Els nois de casa bé, els veiem forts i endurits. Els imaginàvem venint de realitats hostils i condicions salvatges. Del mateix infern. Això ens produïa una mena de respecte mal traduït en desconfiança i por.
No li vaig dir res d’allò, al Julià. Ell volia anar a un bar però no al seu, així que havíem quedat a un que feia xamfrà. Ell es va posar molt content quan li vaig ensenyar la enquadernació. Veritablement era una petita joia. Vam obrir-lo per una impressionant imatge de un motor d'explosió desglossat on semblava que les peces es sostinguessin soles
en una perspectiva gairebé impossible. Totes les pàgines eren plenes de il·lustracions tècniques de màquines. Tenien el paper esgrogueït, i algunes de les planes eren de paper vegetal amb esquemes que es sobreposaven als dibuixos. Les formes de les peces estaven tractades amb trames que li conferien propietats volumètriques i projectaven fletxes cap a caixes de text i anotacions de lletra petita però llegible.
El Julià tractava el catàleg amb molta cura passant les planes molt poc a poc. Hi hauria d’haver musiqueta i plans macros. Em va dir de portar-lo a l'ateneu on intentarien fotografiar-lo. Deia que els seus companys del grup estarien molt agraïts, sobretot el senyor Abdó, familiar d’un antic treballador i el que més coneixia la fàbrica.
Frisava per qualsevol documentació de Industries Xalaux.
L’estrany encàrrec, l’avi, la fàbrica que estudiava el grup del Julià... Aquella coincidència de coses em va fer tornar a Poblenou...moltes vegades.
