Després de tenir la ressenya penjada al suro durant tot
l’estiu, vaig anar per fi a l’exposició “Aquell reporter belga que tenia un fox terrier
blanc” al Museu d’Història de Catalunya.
Un títol massa llarg, no exempt de certa ironia: els rígids
drets d’autoria no deixaven utilitzar el nom del subjecte descrit: Tintin. Si,
novament Hergé i novament una exposició. Són els temes que em mouen, que voleu
que us digui.
L’exposició, a la planta baixa de Palau de Mar estava
organitzada per un col·lectiu tintinaire de Sabadell, als quals vull felicitar
per la seva planificació i disseny.
En la línia d’un dels molts llibres dedicats al personatge, l’exposició mostrava la documentació
emprada per Hergé per dibuixar les aventures de Tintin. Es coneguda la base històrica en seus guions i encara més la
obsessió i perfeccionisme a l’hora de reproduir cada un dels països, vehicles i
elements que envolten Tintin.
Tot i ser una exposició més aviat petita, no desaprofitava
ni un mil·límetre del espai, però sense arribar a ser carregada gràcies al seu
ordre, avenint-se així a la qualitat que caracteritza tot el que envolta el
treball de Hergé. L’estructura era senzilla i fàcil però complerta. De forma
numerada es dedicava un parell de metres a cadascun dels àlbums de Tintin.
Fixeu-vos en la foto. A dalt a l’esquerra l’àlbum original.
A sota d’aquest, un text amb la sinopsi i tot seguit una breu contextualització
històrica. El dibuixant vivia connectat al món tot i no sortir de l’estudi, i moltes
de les seves històries es basen en conflictes geopolítics que veia passar a
qualsevol racó del món.
En l’espai central i a la part superior tot un seguit de números
originals de publicacions i magazines de l’època que devien córrer per casa
seva entre les que podem trobar molts de
l’Ilustration o el National Geografic. Probablement hi estava subscrit.
D’aquestes publicacions i baixen unes línees discontinues
cap a la reproducció d’una noticia o fotografia (majoritàriament en blanc i
negre) inclosa dins ella. La linia de procés segueix el seu recorregut per per
acabar amb la reproducció de vinyetes que coneixem. És una gran tasca dels
autors la de fer el recorregut invers per anar a trobar la imatge, la pagina,
l’edició concreta utilitzada per Hergé, i portar-la a Barcelona. Acompanyava
cada mòdul una figura volumètrica sobre l’àlbum en qüestió, inclús en el cas de
l’últim, on Tintin es va quedar tan sols en esbós. Al final de l’exposició hi
ha la col·lecció de llibres sencera, cadascun en
llengües diferents, i al costat un text reivindica la persona de Joaquim
Ventalló, responsable de l’excel·lent traducció de Tintin al català.
Tot i saber d’aquesta gran obsessió de Hergé per el realisme
i la imitació de la realitat, molt evident en els objectes i vehicles que dibuixa, l'exposició aporta nous exemples. El
nivells de documentació és exacerbant, ja no només en els mateixos guions,
basats amb fets polítics i científics que llegia, sinó en els mateixos
protagonistes. Sorprendria saber que molts personatges estan inspirats físicament
en personalitats verídiques. El general Alcazar
per exemple va sorgir arrel de Fidel Castro.
En altres casos Hergé anava més enllà atorgant-los un rol
semblant al d’aquest model, limitant-se a canviar-li tant sols el nom, com feia
també amb alguns països i ciutats. Així, Castafiore estava inspirada en la també
cantant Maria Callas, i el professor Tornassol era la viva imatge del també
científic Auguste Piccard.
Entre els “figurants” dibuixa amics i inclús en alguna
vinyeta s’hi representa ell mateix.
D’alguna manera cau la idea del Hergé creador i s’eleva al infinit el
Hergé real i per a la realitat, el fidel cronista del seu temps. Com ja diu els
lema del meu blog, “ja esta tot inventat”, i... si. Tintin també existia,
encara que no era reporter ni probablement tant valent. En un mòdul introductori hi ha les fotografies de Palle Huld en diferents paisos. Ell era un jove boy scout que va fer la volta
al món. Duia boina, gavardina, pantalons curts i mitjons que li arribaven als
fins genolls. Un noi força normal, al que Hergé va atorgar la immortalitat.
