He comprovat moltes vegades que la única manera de recordar
un somni és escriure’l al despertar. Avui m’he llevat recordant que ahir a
la nit vaig veure per segona vegada “Origen”.
"Inception" (2010), anomenada aqui "Origen", és un interessant pel·licula de Christopher Nolan, autor del “Caballero oscuro” i creador de ambientacions i escenaris que a mi m’encanten, a mig camí entre la realitat industrial i el futurisme fantàstic.
"Inception" (2010), anomenada aqui "Origen", és un interessant pel·licula de Christopher Nolan, autor del “Caballero oscuro” i creador de ambientacions i escenaris que a mi m’encanten, a mig camí entre la realitat industrial i el futurisme fantàstic.
El film tracta de la possibilitat o no de intervenir sobre
els somnis i l’inconscient, i els protagonistes estan interpretats per Di Caprio,
Gordon- Lewit, i Ellen Page de la cara de nena, una mena d’agents especials.
També surt la Cotillard i el Michael Caine. Té un excel·lent guió enrevessat, tot
i cenyir-se a la clàssica estructura “escamot d’homes i dones d’acció
s’enfronten a una gran operació molt difícil, amb pistoles i persecució de
cotxes obligada”. A “Origen” l’objectiu dels protagonistes és el de penetrar a
la ment d'un empresari a través dels seus somnis. Per mi, el meu repte
personal va ser veure la totalitat de la pel·lícula, i no és que se’m fes avorrida
no, tot el contrari.
Senzillament les circumstàncies no ajuden. Tot i que fruïa
per veure-la, la pel·lícula va començar a les deu de la nit, unes hores on
tothom va a dormir i potser hauria de fer el mateix.
Això em preocupa i em fa sentir una mica culpable. Les pel·lícules
es converteixen en els meus somnis i m’atrapen. Com si fos un addicte a la
ficció, el cinema em separa cada
cop més de la quotidianitat i jo i ella acabem en realitats sobreposades com
passa a la parella protagonista.
Més mèrit té la cosa tenint en compte les dues
sessions d’anuncis a les que em van sotmetre la cadena televisiva com si
fossin somnífers. La primera, breu, va
passar desapercebuda, però una segona fulminant de deu minuts que em va fer
estar a punt de desistir i abandonar per rendir-me a un tercer nivell de son
profund. Tot i així, avui m' he llevat satisfet. Ahir vaig resistir al son i vaig
veure “Origen” fins el l'infinit pla final, arribant fins i tot a entendre-la.
(crec...)
(crec...)