(HD:Users:Desktop:System)Al mencionar-lo, la ment em va fer un estrany. Et sona i resona a dins, com en un déjà vu. És la sensació que s'et obre una finestra al cervell amb tot de fets i sensacions oblidades.
Industries Chalaux. Havia sentit el nom a casa, i havia vist aquell lloc en dibuixos i gravats als catàlegs que feia l'avi. També en una fotografia antiga on davant hi sortia ell i un home. Durant la infància tenia aquella antiga fabrica dibuixada a la memòria, m'he la mirava i estudiava les seves formes. Em fascinava, com el mite del castell misteriós o el vaixell encantat de les novel·les.
Industries Chalaux, més que una fàbrica, era tot un complex industrial construït pels volts de mil nou-cents que ocupava més d'una hectàrea, prop del mar. Era presidit per una immens edifici ple de finestres i teulada de dues aigües, amb una gegantina xemeneia al costat. Aquesta devia ser la construcció originaria.
Les oficines es devien situar just darrera una impressionant vidriera semicircular a sota d'unes grans lletres esgrafiades. A banda i banda, la façana semblava encunyada per un centenar de obertures, finestrals amb milers de vidres quadrats.
També hi ha aquell record. En la meva primera època a Barcelona, un dia vam anar a un antiquari de la plaça de les Glòries. Recordo per allí a gent estranya, homes sinistres i també una colla de nois de raça diferent. La gent parlava breument, s'intercanviaven coses i entraven i sortien de casetes. L'avia m'agafava fort de la mà.
Quan de lluny vaig veure les xemeneies vaig preguntar a l'avia si allí hi havia la fabrica dels dibuixos, i ella em va mirar amorosament. Anant cap a Marina, ens vam aturar i va assenyalar cap a l'est, on una silueta geomètrica es retallava en la llunyania.
