Veiem aquí dos telèfons.Són dibuixos elèctrics fets molt i molt ràpid.
Un el va fer el millor dibuixant del món, l'altre el vaig fer jo.
El millor és el meu.
I direu: té trampa. I és clar que té trampa! Sempre té trampa.
El telèfon de la dreta el vaig dibuixar cap a l'any noranta-tres, quan jo era jove i en plenitud de facultats. Com un bon dibuix elèctric em va sortir gairebé de casualitat, només l'havia premeditat un instant. No tenia perquè dibuixar-lo, però ho vaig fer, i em va quedar prou bé. És com les fotografies, sempre queden millor quan no saps que te la fan.
El de l'esquerra el va dibuixar un senyor que es deia Georges Remi, però que tots coneixem com Hergé. El va dibuixar una dècada abans, al final de la seva carrera, i poc abans de morir. Pertany a "Tintin i l'art Alfa" una joia pels tintinaires. La que havia de ser una nova aventura del reporter pèl-roig es va quedar a mitges, i l'editorial Casterman, va publicar les pagines i vinyetes esbossades pel dibuixant fins que la va deixar. El telèfon d'Hergé doncs, només és un apunt ràpid a l'hora de composar la pagina. Només calia saber que aniria aproximadament allí.
Si Hergé hagués disposat de temps hauria acabat la història, hagués dibuixat les pagines, passat en net i posat color a la vinyeta del telèfon. Aleshores si, el telèfon existiria, bonic, perfecte i incomparable.
