(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
Arribava cada matí i em
trobava quatre o cinc pots de pintura. A vegades m’havia d’enfilar per
trobar-los. Quan movia els pots, el sò de llauna ressonava. Surround.
Hi havia un silenci gairebé total, alternat amb remors de to greu. A les parets
dels contenidors em trobava grans rectangles traçats indicant-me on havia de
pintar. Jo em posava a fer i m’abstreia en les meves grafies. A poc a
poc arribaven altres sorolls que sorgien d’algun punt allunyat. Semblaven
produïts per caixes de ressonància d'un so nítid i perfecte.
Probablement els produïen els operaris de la fàbrica. A mitja jornada
apareixia ell, saludava, deixava algun pot de pintura més i tornava a ficar-se
entre els contenidors. Aquell individu em seguia resultant
inclassificable. El meu concepte d’ell va estar canviant constantment. Fins
molt després del primer dia encara em preguntava si em parlava un home o una
dona, més endavant ja no hi vaig pensar més. El seu to de veu, el ritme i forma
de parlar era defectuós però harmònic. De fet parlava poc, però semblava que
podies confiar en ell, era com un animaló. De cop i volta apareixia en un punt
alt, obrint els contenidors, i n’extreia unes caixes que semblaven
de cartó. Un altre dia me’l trobava esbudellant petits aparells
elèctrics o bé passant-los un drap. Sembla que no presta atenció al que faig,
però en certs moments, tenia la impressió que s’aturava una estona a
mirar el que feia. Jo no estava acostumada a què em miressin
grafiar. A vegades pensava si els altres podien arribar a interpretar
les meves grafies, però creia segur que tan sols hi veien corbes entrellaçades.
Si m’aturava o el mirava de reüll, reprenia els seus moviments com si mai
haguessin variat. Un dia vaig acostar-me a un dels seus traços a la fusta i em
vaig impressionar. Les línies eren d'una precisió i pols fora
del comú. Heu vist mai una línia recta? Vull dir…absolutament recta?
