(HD:Users)
Vaig anar a buscar l’Helios a casa seva. Se’n havia encarregat de buidar el local un cop tancada l’impremta. Va poder vendre quasi totes les màquines i alguns mobles, altres les va haver de desmuntar per sempre. Aquell mati per sorpresa meva, no m’hi va dur al local. En lloc d’això varem estar passejant, ell parlant del que consistia el seu ofici, jo seguint-lo amb els mínims coneixements de tipografia que havia après. Em va parlar de les hores passades a l’impremta i d’alguna anècdota - El teu avi era molt bo -deia- pensava molt en el treball. De vegades perdia els estreps i ens enfadàvem. Ho volia supervisar tot, tot havia de ser perfecte, sobretot allò dels Xalaux. Ara amb l’òfset tot és diferent...- Es notava que aquell home necessitava parlar.
Vaig anar a buscar l’Helios a casa seva. Se’n havia encarregat de buidar el local un cop tancada l’impremta. Va poder vendre quasi totes les màquines i alguns mobles, altres les va haver de desmuntar per sempre. Aquell mati per sorpresa meva, no m’hi va dur al local. En lloc d’això varem estar passejant, ell parlant del que consistia el seu ofici, jo seguint-lo amb els mínims coneixements de tipografia que havia après. Em va parlar de les hores passades a l’impremta i d’alguna anècdota - El teu avi era molt bo -deia- pensava molt en el treball. De vegades perdia els estreps i ens enfadàvem. Ho volia supervisar tot, tot havia de ser perfecte, sobretot allò dels Xalaux. Ara amb l’òfset tot és diferent...- Es notava que aquell home necessitava parlar.
-Vostè va conèixer el senyor
Xalaux?- vaig preguntar-
-Jo mateix el vaig rebre el
primer cop- A la imatge, s’obre una porta i veiem un Helios rejovenit- Es va
fer portar amb auto a la porta de l’impremta. Deia que havia vist una lamina
nostra, amb un d’aquell gràfics amb volum i detalls del teu avi. Parlava molt ràpid
i gesticulava. El Xalaux era un d’aquests savis una mica volats entens? A
partir d’aquell dia ens va fer encàrrecs i ens va fer guanyar molts rals, tot i
que no paràvem. Fèiem uns catàlegs collonuts.. i havien de ser així saps? Estava
veritablement fascinat per allò que fèiem però era una mica pelma. Venia molts
dies i s’enganxava a la maquina com si comptés les lletres. Es passava hores
amb la mirada absorta en les guies de la linotípia, i anava fent preguntes que
el teu avi s’entretenia a explicar-li, tenia el cap sempre engegat, sempre
rumiava. Després sortien al pati, el convidava tabac i parlaven dels següents catàlegs
- La figura del jove Helios observa la conversa muda des de dins el taller.
-Vostè hi va anar a la seva
fàbrica?-
- No, jo no. Només el teu
avi. Li va ensenyar tota, li va presentar enginyers i delineants. Es van fer
molt amics i tot sovint venia al xofer a buscar-lo per dur-lo a xerrar al seu
despatx. No, jo no hi vaig anar mai a la fàbrica. El senyor Xalaux només el
volia a ell.-
