(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
Ets artista?- Es va sentir una veu clara d’accent indefinit.
Si cal es dobla. Hi havia algú, la panxa em va fer un tomb. Em vaig girar poc a
poc per buscar el punt d’on provenia. Crec que em podria dedicar a escriure
moltes i moltes lletres, línies quilomètriques per intentar explicar el moment precís
que vaig veure l’Andromed i potser no en tindria prou. La primera impressió és
la que val, va dir algú. Estava assegut a un contenidor amb els braços recolzats
sobre els genolls. Duia les mànigues arremangades lluint uns avantbraços
musculats i bruns de pèl fi i daurat, i tenia entrecreuades les mans. La seva
postura, actitud i to de pell em va fer pensar amb la d’un gitano dels que
buscaven ferralla en aquells indrets, però no semblava un d’ells. Se’ns van
trobar les mirades, i ens varem quedar mirant fixament un a l’altre. No pregunteu
perquè, no estava espantada, induïda per una sensació de confiança. Tot semblava
anar en càmera lenta. Els seus ulls eren efectius i hipnòtics. Les seves parpelles
i globus oculars semblaven lleugerament maquillats, així que en segon lloc em
va semblar un comediant o actor. Tenia unes boniques celles gruixudes i simètriques,
mandíbula i llavis perfectes que dibuixaven un lleuger somrís de Gioconda, una
expressió que transmetia tranquil·litat i certa complicitat. Semblava
convidar-te a alguna cosa. Crec que jo va apartar la mirada. Portava una mena
de granota com les dels pilots de curses. Això em va fer pensar que era un treballador
o una mena de bomber. Crec que a ell no calia estudiar-me, probablement feia
una estona que em mirava. Vaig ser jo qui va trencar ara el silenci responent
amb una altra pregunta fonèticament deformada. -Ets…le..model?-
Fins aquell moment cap home m’havia aguantat la mirada així.
Els homes dubtaven i acostumaven a repetir-se sempre les mateixes preguntes,
així que vaig pensar que aquella persona era com jo. “- I tu com ho saps? - és
que es nota…- aleshores no té tetes?- Et dic que es un tia- Té nom de home- Pot
ser de noia- Doncs deu ser marica”.
Era de sexe indeterminat.
