(HD:Users:Desktop:System)
El següent dia vaig entrar a plena llum. Un cop a dins contemplava les grans caixes. Contenidors gegantins de fusta posats uns sobre els altres. Alguns estaven alineats, altres disposats de forma més capriciosa però tots perfectament assentats entre ells. Entre alguns semblaven obrir-se passadissos estrets. Em va sorprendre descobrir que alguns dels contenidors inferiors estaven sobre rails i tenien rodes de ferro com si fossin vagons. Semblava que em trobés en un cementiri de trens, un moll o un hangar d’avions. La magnificència d’aquell lloc m’absorbia. Era un espai…cinematogràfic.
El següent dia vaig entrar a plena llum. Un cop a dins contemplava les grans caixes. Contenidors gegantins de fusta posats uns sobre els altres. Alguns estaven alineats, altres disposats de forma més capriciosa però tots perfectament assentats entre ells. Entre alguns semblaven obrir-se passadissos estrets. Em va sorprendre descobrir que alguns dels contenidors inferiors estaven sobre rails i tenien rodes de ferro com si fossin vagons. Semblava que em trobés en un cementiri de trens, un moll o un hangar d’avions. La magnificència d’aquell lloc m’absorbia. Era un espai…cinematogràfic.
En un lateral hi havia dues
rodes gegantines que s’aixecaven sobre el meu cap i sostenien una impressionant pota de ferro. Hi pujava
una escala vertical fins una cabina
enfinestrada. Era la base d’una gran grua.
Em vaig fixar que al terra, creuant-se amb els
rails hi havia també traçades per tota la
nau unes estranyes línies rectes de colors que es perdien entre els contenidors desordenats. Hi havia
una espècie de so ambient, gairebé imperceptible, un so greu, que
es sentia durant minuts i després
s’aturava. El més probable era que fos un gran magatzem o dipòsit on recentment hagués eximit l’activitat, tot i així hi havia aquella remor, i tots aquells
contenidors romanien allí.
Que volien que hi fes jo allà?...M’havien citat per decorar una sessió de fotografia, però no hi havia fotògraf, ni il·luminador, ni models. Allò no portava enlloc. Vaig veure quatre pots de pintura en un racó. Em vaig acostar. També hi havia brotxes per estrenar, tot tenia una patina de pols. Crec que això ho va canviar tot. Alguna cosa em deia que els pots tenien alguna relació amb l’encàrrec, encara que podria ser que algú senzillament els hagués oblidat allí. Vaig presentar-me amb un crit que va ressonar.
Vaig esperar dos minuts mirant als voltants. No se si exactes. Vaig obrir una llauna. Bloob! i de dins va fluir un baf químic. Pintura roja en perfecte estat. Desenes, centenars de metres de fusta m’envoltaven dins un pla que s’obre progressivament. Vaig sucar-hi una brotxa i vaig concentrar-me amb els que tenia just davant meu.
Que volien que hi fes jo allà?...M’havien citat per decorar una sessió de fotografia, però no hi havia fotògraf, ni il·luminador, ni models. Allò no portava enlloc. Vaig veure quatre pots de pintura en un racó. Em vaig acostar. També hi havia brotxes per estrenar, tot tenia una patina de pols. Crec que això ho va canviar tot. Alguna cosa em deia que els pots tenien alguna relació amb l’encàrrec, encara que podria ser que algú senzillament els hagués oblidat allí. Vaig presentar-me amb un crit que va ressonar.
Vaig esperar dos minuts mirant als voltants. No se si exactes. Vaig obrir una llauna. Bloob! i de dins va fluir un baf químic. Pintura roja en perfecte estat. Desenes, centenars de metres de fusta m’envoltaven dins un pla que s’obre progressivament. Vaig sucar-hi una brotxa i vaig concentrar-me amb els que tenia just davant meu.
