dimarts, 12 de juliol del 2011

bloob!

Per un moment m'ha semblat estar sol, però senzillament tinc una companyia discreta. La meva parella és al costat llegint, i quatre roques més enllà hi ha un matrimoni gran, igualment despullats i que també han matinat. Ell menja una peça de fruita assegut i ella s'endinsa tímidament a l'aigua.
Jo estic estirat bocaterrosa amb els ulls tancats. Una estoreta em separa de un jaç de còdols rodons i calents que pressionen diferents punts del meu tòrax com un massatge entre dolorós i plaent. Em concentro amb el silenci total, només alterat per els peus submergits de la senyora, una pagina de llibre que passa i el gemec llunyà d'una gavina. El sol creixent escalfa i la pell mica en mica comença a suar. Fa olor de sal. Obro els ulls sense incorporar-me. Un parell de metres mes enllà, l'aigua colpeja suau la roca i retrocedeix. Xip xap. És seductora. M'espero uns minuts més, per allò d'augmentar el desig, i després m'aixeco i hi fico els peus. Em mullo les cames, els braços i la panxa, per aquest ordre, i un cop condicionada la temperatura em m'endinso i nedo. Enregistro el moment.
Per mi aquestes escenes són una de les màximes expressions de plaer i benestar. Alguna cosa molt semblant a la felicitat absoluta. Ens agrada molt venir a banyar-nos en aquests racons. Som conscients del gran privilegi que resulta tenir-los a prop i sentir-los propis. D'alguna manera em som gelosos. Tots hauríem de poder gaudir de l'experiència, però millor que només vinguin els que en saben. Que mai ningú ens espatlli aquests silencis, aquestes sensacions. M'agradaria poder-ho seguir fent durant anys, com aquest matrimoni. Canviar inevitablement, però que el lloc segueixi així, sense fer-ho.
La idea seria la de enregistrar aquests moments en algun lloc del cervell, i poder-hi recórrer amb un simple gest, com explicava aquella psicòloga de la tele. Seria com accedir a un llapis de memòria addicional com els dels informàtics. La possibilitat de poder recórrer a aquest instant quan em calgués, encara que només fos de forma limitada. Seria fantàstic que en la pausa del esmorzar, un dia calorós amb molta feina, féssim...bloob! per aparèixer de nou aquí, un banyet i tornar.