(HD:Users:Desktop:System:Andromedia)
Un dimecres vam anar amb el
Julià a la Rambla del Poblenou. Ell era molt atent amb mi, crec que d’alguna
manera, jo li agradava. Em va demanar que l’acompanyés a comprar un regal pel
seu nebot, que feia sis anys. Vam entrar a una llibreria de vell i vam estar
una bona estona mirant publicacions i tebeos. Hi havia piles de revistes i
llibres de segona mà que estaven esgrogueïts i tenien a sobre cartronets
doblegats amb el preu. A les parets hi havia pòsters amb actors, un
del karateka aquell vestint de groc. El botiguer i un home amb barret
comentaven un llibre d'intervencions extraterrestres – No sabem res! Res de res!
Ens ho amaguen...ja fa anys que van i vénen a buscar coses aquí...a
investigar saps? A agafar tot allò bò i endur-s’ho al seu
planeta, però no ens ho diuen. – El Julià mig rient, va deixar dos còmics al
taulell de fusta i el botiguer va anar a cobrar deixant l’home parlant sol. Al sortir
me'n va entregar un i jo em vaig quedar sense entendre res. A la portada hi
havia dibuixat un heroi emmascarat. - Però... i el nen? - vaig dir. - El nen? - va
dubtar el Julià - ah!, no… això és per nosaltres. Per lo del meu
nebot ara anem!-. Davant d’aquell equívoc ens va agafar un atac de riure. El
Julià tenia coses molt divertides.
Unes porteries més enllà ens vam aturar a l’aparador d'una botiga de joguines.
Vam entrar i vam demanar a la dependenta que ens suggerís un article. - Per nen
o per nena? -va preguntar la dependenta. Després em va mirar i es va fer un
silenci incòmode. - Tant se val... - va dir el Julià. Ella un xic
descol·locada va treure una caixa d’una vitrina. A la capsa posava “Unidad de acción" i
contenia un ninot de plàstic articulat. - Ara es venen molt- va dir. El ninot,
completament inexpressiu, era una mena de soldat o pilot espacial i duia una
granota amb una cremallera gruixuda. El meu cap va marxar d’allí i vaig
començar a relacionar coses sense gaire sentit. Recordo que tot sortint amb el
regal sota el braç, vaig preguntar al Julià si creia en els extraterrestres i
en vam parlar tot caminant fins que, aturant-se a la porta d’una farmàcia, ell va canviar de tema - Ara hauríem de comprar ho teu, la teva mare em va
dir que t’ho havies de prendre. Te'n recordes del nom? -.
