(HD:Users:Desktop:System)
Un dia vaig tapar la pintura
i fumant un cigarret vaig decidir prendre la iniciativa per seguir
inspeccionant l’espai i saber més coses de l’Andromed. Em vaig endinsar a un
dels contenidors a través d’una obertura. A l’interior, una escala ascendia
fins a una trampeta cap al contenidor superior. Per arreu hi havia
caixes de tots els volums i materials ordenades dimensionalment formant
curioses composicions. Hi sortien tubs i cables connectats i seguint-los per
noves obertures, comunicaven amb aparells en altres contenidors semblants plens
de caixes. Moltes estaven segellades amb cargols perfectament
alineats que mantenien exactament la mateixa distancia entre ells. Algunes
arribaven fins al sostre, altres eren petites com capses de
llumins, però tots els espais i mesures semblaven guardar proporcions racionals.
Dins les caixes, ordenades, hi havia altres caixes i objectes repetits. Una era plena
d’ampolles de vidre, altres d'objectes metàl·lics o peces de roba. Semblava un
mercat d’inservibles. Hi havia una gran carpeta de cartó plena d'impressions,
embolcalls i papers amb el denominador que tots eren de color verd. La recordo
perquè, us ho ben juro, hi havia desenes de bitllets que en aquell moment em
van semblar considerats com a brossa. Després hi havia l'olor, millor dit, les
olors que desprenien aquelles caixes en obrir-se. Tots els objectes estaven
nets i feien aromes químiques que feien pensar que s’havien conservat.
Mentre ho estudiava a poc a poc, anava sentint uns sons estranys, que de nítids i perfectes, semblaven artificials. Gemecs metàl·lics, o petits cops emetent ressonàncies que els prolongaven fins a l’infinit. Olors, sons i formes feien que a mesura que m'endinsava als contenidors, m’absorbís un efecte hipnòtic, una mena d’energia latent a l’aire. Mai m’havia preguntat si tot i trobar aparells i cables hi havia corrent elèctric. Potser la nau posseïa algun generador. Allà la llum tenia certa autonomia, es passejava entre les caixes i mai se sabia del cert quanta provenia del sol a través dels finestrals. Amb tot, m'en adonava que estava ben perduda allà dins. Havia reomplert els meus retoladors de tinta, així que vaig recuperar el costum d’escriure referències pels llocs, i descendint nivells vaig sortir de nou gairebé al nivell del sòl, a uns metres de distància d’on havia penetrat.
Mentre ho estudiava a poc a poc, anava sentint uns sons estranys, que de nítids i perfectes, semblaven artificials. Gemecs metàl·lics, o petits cops emetent ressonàncies que els prolongaven fins a l’infinit. Olors, sons i formes feien que a mesura que m'endinsava als contenidors, m’absorbís un efecte hipnòtic, una mena d’energia latent a l’aire. Mai m’havia preguntat si tot i trobar aparells i cables hi havia corrent elèctric. Potser la nau posseïa algun generador. Allà la llum tenia certa autonomia, es passejava entre les caixes i mai se sabia del cert quanta provenia del sol a través dels finestrals. Amb tot, m'en adonava que estava ben perduda allà dins. Havia reomplert els meus retoladors de tinta, així que vaig recuperar el costum d’escriure referències pels llocs, i descendint nivells vaig sortir de nou gairebé al nivell del sòl, a uns metres de distància d’on havia penetrat.
